FINISHER!

Divendres a la tarda algo dins meu me recordava que el cap de setmana que estavem a punt de començar seria una miqueta diferent als altres, estavem a punt de començar el que per a mi era un dels reptes importants de la temporada. Cap allà les 20:15 ja estava a Xerta per recollir dorsals i casi casi preparat per a la sortida de la nocturneta a les 21:00. Una etapa curta (23km) i molt ràpida(menys de 2h 5), en algun moment potser més del que hagues volgut ja que volia reservar-me molt per al dissabte i el diumenge. A l'arribada menjar una miqueta i beure i cap a casa a pegarmos una dutxeta, menjar algo més i a dormir que en molt poques hores sona el despertador. A les 6 del matí amb una miqueteta de fred sortim tot el ramat de bojos en direccióa Paüls, amb molta calma ja que l'etapa que ens espera es durissima, 70km i 4000m de desnivell positiu que se diuen ràpit pero costen bastant més de fer. Les primeres 2 hores vaig molt bé al ritmet de Paco Estorach i Elena, però després de l'avituallament m'han tret uns 70 metres i mirant al terra hem passo l'entrada de la sendera i com molts altres continuo per la pista, vaig mirant curves avall per si els veig i no es així, començo a pensar que m'he equivocat, i que aquells que veig baixant davant meu també ho han fet. Al cap d'una estona decideixo voltar i muntar les 4 o 5 curves que he baixat, hem trovo un grupet i els dic que crec que anem errats, però ells decideixen continuar baixant així que m'ajunto a ells i de moment no vaig sol, baix de tot ens trovem un altre grupet que també se n'han donat conte que ens hem equivocat, alguns continuen pel GR, altres decidim desfer el que hem fet fins trovar una cinta. Magnific dia per perdres i fer uns quilometrets de més si senyor, el meu cap per un moment es plena de pensaments negatius que s'esvaeixen en arribar dalt i veure l'entrada de la sendera ben marcada, així que error nostre de no obrir los ulls. començo a baixar i vaig passant a altres corredors, però ja no intento agafar a Paco i a Elena i començo a emprendrem l'etapa amb una mica més de calma, aprofitant les pujades i intentant no prendre mal ni perdre molt de temps a les baixades. Arribo a Prat de Comte i a l'avituallament cares conegudes d'uns quants companys de la UEC que s'extranyen de veurem per detràs d'ells. És hora d'esmorzar i menjo com mai avanç habia menjat a un avituallament, pleno el camelbak i a continuar que no ha sigut res, Carlos me dona uns animos molt majos i me diu que ve una pujada "cabrona cabrona, però cabrona, més del que et penses, i una baixada cabrona cabrona", vaig tirant i encara continuo passant a altres corredors i al cap d'un ratet l'avituallament de Sant Roc mos espera a hora de dinar. Miro el perfil de l'etapa i el que portem i veig que se m'està fent molt llarga però que hi ha temps, vaig una mica llagat i baixant m'ho noto una mica. Quan crec que ja he menjat i he begut prou, i he plenat lo camelbak amb aigua de la font torno a acaminar encara menjant. Les cames van prou bé i lo tio del mazo no ha fet acte de presència. Les cames i el pulso pateixen los efectes de la última pujada i baixada forta avanç d'Alfara de Carles, la meta cada cop està més prop i anem bé de temps, m'ajunto amb Dani i Marc del Coll de l'Alba i en Xavi de la UEC i junts fem els últims kms a un ritme relativament tranquils però sense perdre temps. Mig en broma mig en serio pensem en com ens axecarem demà, algú diu que per sortir del llit ens haurem de tirar i que les sabates no ens entraràn als peus, estem destruïts però encara que sigui per collons avui creuem la meta. A pocs km de Xerta he de fer una cosa que mai avanç he fet en cursa, m'acoxo baix d'un garrofer i planto un pi com un senyor, hem sento més lleuger i en un parell de minutets de trotet suau torno a agafar-los. A la vía verda ens passa Isa i ens anima a trotar una miqueteta fins a meta i ens destrossa els plans de correr els últims metres i au, començem a trotar però no l'agafem. L'etapa ha sigut molt dura i realment una escavetxina, molts corredors han tignut que abandonar i suposo que algú s'haurà quedat fora de temps també, ara toca menjar, beure i descansar per estar el millor possible a l'etapa del diumenge. M'axeco relativament bé de cames, una mica tocat del genoll però correrem igual, queda una etapa i serem finishers, els 27km de la cursa de les Fonts i s'haurà acavat tot. Fins més o menys mitan cursa tot molt bé, a un trotet suavet i sense desgastar molt, a partir d'aquí el genoll es comença a queixar pujant i baixant. Blasfemem i bufem però no parem, tenim temps suficient per corretejar una miqueteta i fer troçets acaminant i si vol parar de fer mal ja pararà que jo penso ser més cabut que ell. Els últims km, ja una miqueta més plans m'obligo a fer-los corrent, hem d'acavar amb dignitat, la pista de terra s'acava i comença l'asfalt, Puça està allí amb la bici i hem diu que queda 1km. Aquest últim km vaig a disfrutar-lo, pujo una miqueta el ritme i allargo la passa, l'últim "esforç" i ja està, ja tinc el meu primer UT al sac creuant la meta en un temps total de 20 hores 9 minuts i 40 segons. Moltes gràcies a l'organització, als voluntaris, a la resta de corredors i a tots aquells que m'heu donat els vostres ànims.