XX CURSA DEL LLOP

Finalment, després de tants mesos esperant, va arribar el cap de setmana de la XX Cursa del Llop, el cap de setmana on volia treure'm l'espineta de l'edició passada.

Dissabte a les 7:30 del matí era la sortida de la primera de les 6 etapes, 182km de bicicleta de carretera per als que feiem la llarga i 122km per als de la curta. Fins al Mas de Barberans vam anar tot el pilot junts a un ritme molt tranquil i amb alguna frenada que va provocar algun ensurt. De cara al pantano el grup es va començar a estirar una mica però no va ser fins passat La Sénia a la baixada quan vaig trobar el grupet amb el que vaig anar fins a meta.

En acabar la bici hem va sobrar gairebé 1h per dutxar-me, menjar i estirar una mica abans de la sortida de la cursa de muntanya, 32km desde Tortosa fins a L'Ampolla a les 14:30, hora on lo fred siberiano no acompanya massa. L'últim 1,5km més o menys el vaig fer amb la companyia de Pau Trummer (lo matxo Alpha de la nostra manada) que només amb la camiseta que portava ja pujaba la moral. En aquesta etapa la majoria dels 600 que vam entrar dins del temps vam entrar molt justos, així que com aquell que diu va ser arribar i engranar per a l'última etapa del dia.

Durant els primers metres del caiac de mar les onades eren prou considerables per a que entres una mica d'aigua a dins la piragua. Abans d'arribar al far les meues cames ja me la liaven i els calambres van fer la seva aparició estel.lar. Vaig aprofitar per fer una paradeta a estirar cames preocupant sense volar a Javi, a la motora de la creu roja i a un atra embarcació i a tornar-hi. Desde el far fins a meta Javi i jo vam anar practicament junts tota l'estona, intentant estirar una mica a Kiko i afinant la vista cap a l'horitzó per veure l'arc d'arribada.

No descriure les caretes que feiem tots sopant i esmorzant i passare directament a la piragua de riu. En aquesta etapa vam tindre la sort de que no hi havien mosquits, gairebé tota l'estona l'aire va bufar a favor i que ningú portaba una pilota per fer un partidet de furbito damunt la plaga d'algues que hi ha al riu. Vam substituir la tradicional parada a l'illa dels bous per una parada tècnica al club nou per descansar una mica el cul, i fins a Tortosa ja sense parar amb calma que teniem temps de sobres.

En arribar al club, un altra dutxeta, menjar macarrons i abans les 10 cap a la sortida de la pujada a Caro. Amb calma vam anar pujant fins, a la cabra amb la companyia de mun pare que tenia com a objectiu acompanyar-me, després en sol.litari fins al Pous de la Neu rebaixant gairebé 10 minuts el temps de l'any passat. Sha de dir també que la meteorologia ens va acompanyar.

Ja només quedava una etapa, 110km de BTT, la que l'any passat habia fallat, però enguany seria diferent, lo Vikingo de Treso com si fent la cursa de muntanya i la piragua de riu n n'hagués tingut prou, sería l'encarregat d'acompanyar-me durant tota l'etapa sense mostrar simptomes de cansament en cap moment i fent-me disfrutar del moment i fins i tot fent-me estar a punt d'amollar la llagrimeta. Amb totes les hores que he passat amb ell encara no he sigut capaç de descobrir on te amagat el botó per no notar el dolor ni notar res.

Finalment després de 25 hores, 17 minuts i 55 segons aconseguia el repte de ser LLOP! He de donar les gràcies a tots aquells que m'han animat durant aquests mesos, als ANIMALETS amb els que m'he ajuntat per entrenar, tant als que m'heu apretat los tornillos com als que m'heu permés relaxar-me una mica. TOTS i TOTES heu jugat un paper importantíssim. Felicitar també a tots els participants, a l'organització per estos 20 anys de Cursa del Llop i a tots els 600, tant als que hem aconseguit el nostre repte com a aquells que no ho han pogut fer.