III Marató Internacional Ciutat de Castelló

07:00 am, és hora d'axecar-se i barallar-nos amb un plateret de pasta. La roba està preparada desde la nit anterior, el dorsal a la camiseta i el xip a la sabatilla esquerra. Uns minuts abans de les 8 agafem el cotxe i cap a la sortida. Acaminem fins a l'hotel on han dormit Paco i el seu germà per si els veiem, com no és així ma mare i ma iaia es queden per allí i el meu pare m'acompanya a la sortida. Uns 15 minuts abans de les 9 començo a trotar molt suaument, gairebé acaminant, encara no estic molt convençut de si podre seguir al globo de 3:30. He di pixar i aprofito uns arbustos on no sóc l'únic que els rega. Cap a les 8:55 entro al caixó de sortida i continuo una mica més endavant per intentar situarme el més prop del globo. L'speaker va parlant per motivar al personal, penso en les paraules que diu i tots aquells corredors que han preparat el dia d'avui durant mesos, gent que potser és la primera vegada que corren els 42,195km i gent que avui correrà la seva 35ª marató. Penso en tota la manada la primera vegada que l'speaker diu "Tu eres el espartano", a pocs segons de la sortida ho tornarà a dir mentre sona "carros de fuego".

Sortida, com es típic s'acamina molt lentament i fins i tot es para 2 o 3 vegades fins que la cosa no s'estira una mica, passo l'arc i COLLONS! que fot lo globo tant lluny? poc a poc anem passant gent sense passar-mos en lo ritme, recordo perfectament que va passar-me a Barcelona al 2011 i no tinc ganes de tornar a repetir-me constantment a mi mateix lo de "corre, no acamines, no te convertixques en un cadaver". Passem el km 3, estic casi a l'altura del globo i noto que el ritme que portem és molt més lent del que podria portar, ho penso un parell de vegades i me decidixo a deixar-lo atràs, me la vull jugar, tinc molt a guanyar i poc a perdre i si corro l'Iron Cat no tindre a ningú que me marque el ritme. Van passant els kms i les sensacions són bones però tampoc per a tirar coets, km 10 en 58 minuts, encara no vull fer calculs de temps, mitja marató en 1:42 i les cames pesen una mica, ai ai ai que patirem. anem aguantant sense afluixar el ritme i intentant no apretar, km 30 i  tinc més bones sensacions que a la mitja, PERFECTE! pel meu cap sols passa que queden 12kms i au, ni hi penso en que ara pot apareixer un muro i tornar-mos detràs del globo de 3:30.

Arribo al km 36 i del muro ni rastre, com a molt un petit bordillo, tal com tenia previst muns pares estàn allí i me donen un altre gel, vull acabar els ultims 6kms bé i si puc disfrutar-los millor. Involuntariament m'accelero una mica, no m'agrada lo ritme que porta lo iaio de la camiseta verda, si vol marxar que marxe que jo fare la meua. Els kms tornen a passar prou ràpids, i pel centre de Castelló el públic ajuda a que la moral estigue alta, alguns carrers pareixen ports de muntanya del Tour de França. A un d'ells sols deixen un passadís de menys de 3 metres d'ample, impresionant, coses aixi fan posar a un la pell de gallina. Entre la gent apareix el cartell del km 41. Un p_ _ _ km i ja s'haurà acabat tot, no se quin temps porto ni m'importa, se que fare menys de 3:30 i ja estic content, ara si que ja podem baixar un pinyo i anar en busca del 42. Passa molt ràpid, i en no res estem a la part de dalt del Parc Ribalta on està situada la meta, última curva i abans del cartell del km 42 ja apretem una mica les dents i llançem l'sprint. Mentre corro els ultims metres sols puc vore que el crono marca 3:23 i algo. Impresionant, no me puc creure el que han mig vist els meus ulls. Fa una setmana tenia dubtes de si les meues cames continuarien prou bé per afrontar 42195m, avui puc confirmar que si, que puc acaminar bé, no me fan mal les cames, i per rematar-ho en millor marca personal en un temps de 3:22:19.