divendres, 4 d’octubre de 2013

ULTRA CAVALLS DEL VENT 2013



Setmana i mitja desprès de la Ultra Cavalls del Vent potser ja va sent hora d'escriure unes parauletes. Pareix molt llunyà el dia en que l'Agustí mentre corríem pel Port amb Pau i Ukas ens va proposar aquest repte, i gairebé tant llunyà el dia en que ens vam inscriure.

Els nervis ja van començar esperant saber el resultat del sorteig, jo vaig entrar a la primera i l'Agustí al dia següent, i les setmanes abans de la cursa s'han intensificat segurament per culpa del "pique sano" que hem portat bona part de l'estiu.

Passem al que realment importa, el dia de la cursa. Ens axequem si no recordo malament a les 5:30 del matí i esmorzem. Jo em barallo amb el tupper de macarrons i Lo Corriolet amb les "palmeretes". Ens costa una mica marxar de la casa perquè un cop al carrer me n'adono que m'he deixat el dorsal damunt del llit, i ens toca refer una mica la motxilla per posar l'aigua al camelbak (he après que les coses ben plegadetes ocupen menys espai). Quan finalment arribem a Bagà i aparquem toca correr cap al "corralito" ja que no anem molt sobrats de temps.

L'ambient és espectacular a la Porxada, 1050 ments poc afinades sapiguent que per davant queden 100km amb 6668m+, comença a sonar El Último Mohicano i sense tenir gens de fred tot el meu cos es posa de carn de gallina. Es dona la sortida i pràcticament al mateix temps es forma un tap però és igual, no importa caminar els primers metres, queden molts kms per posar a cadascú al seu lloc i així podem gaudir del públic mentre molt poc a poc i amb la música encara sonant recorrem els carrers del poble.

Fins a Rebost portem un bon ritme, potser en algún petit moment excessiu i tot (per part d'Agustí també encara que ell només recorda lo meu canvi de ritme al Niu de l'Àliga). Passem ràpidament l'avituallament i més pujada, com a anècdota he de dir que una vaca va estar a punt de causar les primeres baixes en creuar corrent per la sendera plena de gent. Al Niu de l'Àliga ja parem més estona, gairebé dalt he vist al Xinu però ell no m'ha vist a mi tot i que l'he cridat. Fa una mica de fred i quan ens cordem millor les sabatilles ens costa una mica. A partir d'aquí sempre intentant anar a roda d'Agustí que ja m'ha maldat per un " palito".

Una bona estona desprès, amb 2 baixades llarguetes i una pujadeta entremig arribem al Serrat de les Esposes, on tenim mig Casserres, bona parada i a continuar que a Bellver ens esperen els pares d'Agustí. Baixada llarguíssima fins al poble (km 39) i a menjar 4 macarrons bullits sense ni una mica de sal i oli, SORPRESA!!! els groguets Ivan i Bernabé estàn "dinant" a la taula del davant.

Continuem els 4 junts, entre tots els kms i les hores (a Bellver en duïem 7 però mentalment eren com 3 o 4) van passant una mica més distrets ara que les cames ja no van tant fresques i la calor apreta. Malauradament Ivan no pot continuar i ens diu que tirem que plegarà a Prat d'Aguiló (km 58), li costa uns quants intents que el deixen sol. En arribar a Prat d'Aguiló control de material a Bernabé i retirada de dorsal per no portar "impermeable", però el deixen continuar sota la seva responsabilitat. Quina tocada d'ous que al control de Bellver on demanaven telèfon móbil, tallavents i manta tèrmica a tothom et diguin que el tallavents val i que aquí no et deixin continuar. Avituallem moltíssim i quan marxem apareix la mare del Kilian que també la corre.

En coronar els Gosolans un grup de 4 o 5 persones es dediquen a fer la "ola" a cada corredor que passa. Vaig bé de cap i fer la "ola" amb ells m'ajuda a muntar una miqueteta més la motivació. Quin goig que hi hagi gent animant allí dalt. A partir d'aquí poc a poc l'alegrí anirà minvant progressivament. arribant a Estasen (Km 70) ja toca treure el frontal, i un cop allí despedir-nos de Bernabé que ens ha acompanyat fins aquí on l'espera la dona.

Portem casi 14h i "sols" queden 30kms per a meta, Agustí ja va amb la locomotora diesel a ple rendiment i jo... jo vaig fent com puc. A les pujades ja no tinc la mateixa força i Lo Corriol em diu que tire de braços tot el que pugui, que intentarem correr el màxim de troç possible (pla i baixades). Estem guanyant moltes posicions tant pujant com baixant, això de portar una llebra diesel es una "maravilla".

Cada vegada la meta més prop, i cada vegada menys velocitat, però passem els Empedrats (de dia ha de ser preciós), Sant Martí, arribem al Sant Jordi, la cosa ja es fa bastant llarga però queda una pujadeta i pràcticament tot baixada fins a meta, ja se sent l'olor. Arribem a una carretera asfaltada i no sóc capaç de posar-me al costat d'Agustí, tota l'estona a la mateixa distància i quan es fa pista aquesta augmenta.

Per fi baixem una costa formigonada i allí davant tenim el poble, poc més d'1km, no parem de trotar, entrem dins al poble i encarem cap a meta, són les 2:38 de la matinada i els últims metres estàn plens de gent darrera les tanques publicitaries, animant als corredors mentre segurament esperen a algun familiar o amic, una vegada més el públic perfecte.

Entrem a meta amb un temps de 19 hores i 38 minuts, els dos junts, abraçada, foto de Finishers i a trucar a la gent. Mentre Agustí parla amb Sandra jo truco a Carles que fa poc m'ha trucat i no he contestat i a casa, em costa molt no plorar mentre parlo amb ell i amb la meva mare que ha vist per internet com entravem a meta, la emoció és molt gran i la temperatura baixa, el cos ha gastat molt i ràpidament ens gelem així que cap al cotxe i cap a Casserres.

Anem directament al Kursaal on Sandra i Marta ens estàn esperant per fer un champunet i de cap a la dutxa que no fem molt bona oloreta. Després de la dutxa les cames ben plenes de PH-Quirogel i a dormir que ens ho hem ben guanyat. Al matí següent mentre l'Agustí reia jo caminaba com un vell d'estos que van apurats apurats així que cames plenes de Quiroge atra vegada, compresius i a moure's una mica per veure si serveix de recuperació activa i a la tarda a voltar per Berga. He de dir que em va sorprendre moltíssim la recuperació que he tingut aquesta vegada, en tant sols 2 dies ja no em feien gens de mal les cames.

Per últim agraïr a tots aquells que ens heu donat ànims, a mi personalment m'heu donat molta força per sortir a entrenar amb moltissimes ganes de fer-ho bé i dins del que cap fer els deures (millor o pitjor) per que sortís una bona cursa i per continuar entrenant de cara a nous reptes i experiències. De veritat moltes gràcies a tots i especialment a Agustí i a la manada que no se com s'ho fan per enganyar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari