DOBLE OLÍMPIC TERRES DE L'EBRE

Ahir diumenge vam començar la temporada de triatló amb una de les competicions de casa nostra, el doble olímpic de les Terres de l’Ebre que com l’any passat tornava a tenir el seu centre d’operacions a Sant Carles de la Ràpita.

A les 8 i uns pocs minuts del matí es donaba la sortida del segment de natació en el que els triatletes teniem que recorrer 3000m repartits en dues voltes a un triangle. Al principi no em vaig sentir molt comode i em costaba molt mantenir el rumb correcte, però amb el pas dels metres van anar millorant les sensacions i la orientació. Vaig sortir de l’aigua amb un temps d’1 hora 9 minuts i amb més de 3800m al Suunto. Transició bastant lenta i a pedalar.

La bicicleta constava de 3 voltes a un circuit de gairebé 30km, on els primers 10km aproximadament teniem el vent de cara fins a Amposta, desprès giravem en dirección als Muntells amb el vent de culo on es rodaba a molta velocitat i amb tot carregat en algún momento i tornavem a girar per tornar de cara a La Ràpita amb un fort vent lateral on la gent de fora i sobretot els que duien roda lenticular van patir una mica menys que els del “terreno” o al menys aixó es el que em va pareixer a mi ja que en aquest tram solia passar a diversos competidors amb relativa facilitat, això si, sempre amb la cabra de costat i acoplat sempre que podía. Potser apretant un pelet més del que toca vam entrar a la T2 amb un temps de 2 hores 52 minuts.

Transició rápida i a correr, controlant el ritme al GPS, sortint a 4’05/km molt més ràpid del que tenia marcat a la meva estrategia, intentant frenar però no hi había manera, les cames anaven soles i quan encara no duia ni mitja volta ja van apareixer els calambres, estiro una mica i continuo més poc a poc però corrent amb males sensacions i talonant moltissim i per arrodonir la festa la panxa una mica revolta, decideixo canviar la pantalla del GPS i anar controlant sols els Kms per saber quan toca menjar. Poc a poc les sensacions van anar millorant una mica i vaig talonar un poquetet menys però no suficient encara per correr comode del tot i quan vaig adonar-me ja estaba a l’última volta per aturar la cursa a peu en un temps de 1 hora 36 minuts i el crono total de la prova amb 5 hores 38 minuts.

Ja per acabar donar les gràcies a tot el públic assitent, pels ànims, especialmente als coneguts, amics i familiars, que encara que a molts no us veigues (per anar una mica “loco”) vaig sentir els vostres ànims, i també agraïr als companys d’equip per la pinya que fem i la xalera que desprenem allà on anem. Agraïr també a LO CORRIOL per l’oli per posar-me el neopré i la crema antirossadures, el tracte i l’atenció cada vegada que entro a la botiga i a l’equip PH-QUIROGEL per fer que la recuperació sigui més fácil alleugerint el mal de cames amb aquella frescoreta tant característica.