dimarts, 31 de març de 2015

ULTRA SKYLIMITS PENYAGOLOSA

 Aquest cap de setmana hem estat per terres valencianes, aquest cop amb l'excusa de participar a la segona edició del duatló cross Skylimits Penyagolosa. Bona representació ebrenca vam baixar, alguns el dissabte per la tarda i uns altres matinant i el mateix diumenge.

La sortida era a les 9 del matí, així que dissabte a la nit desprès de sopar pràcticament directes al llit ja que amb el canvi d'hora dormiriem una hora menys. Ens despertem, esmorzem i cap a Atzaneta. A última hora i per donar més emoció toca fer de mecànic, ja amb el cos activat i amb una mica menys de 15 minuts per a la sortida ja ho tenim tot solventat. Sortim gairebé tots els ebrencs junts, la cursa ja posarà a cadacu al seu lloc. 


Pràcticament tot el primer segment de BTT és en pujada, uns 20kms i 900m+ va marcar el meu GPS. Les sensacions van ser molt millors del que tenia previst i inconscientment vaig gastar més cartutxos dels que volia. Els primers kms compartits amb Liberto, Albert Albesa i Albert Blanch i amb el pas dels kms ja fent la goma amb Albert Blanch (l'animal el dia anterior ja va donar tralla a les cames).

T1 amb calma, surto de boxes i a avituallar, primera pujadeta del trail tota corrent i cap a baix, el terreno bastant paregut al nostre, les cames no van com voldria però intento no perdre molt de temps i a la que puc demanar pas ho faig, començo a baixar el famós tallafocs i una mica abans d'arribar baix veig a Roberto, algo falla si en 2'5/3kms ja el veig. Em relaxo una mica i anem fent, però sembla que la BTT comença a passar factura i apareixen els calambres. 


Sembla que em refaig una mica però intento no forçar massa a les pujades, menjo de les barretes que duc al portadorsals i als avituallaments carrego de valent. Arribem a Vistabella (d'en quan en quan apartava la vista de la sendera per veure el poble damunt dels nostres caps, a part de patir també hi ha moments per contemplar el paisatge). Un parell de glops de sals, un parell de glops d'aigua, un parell de talls de taronja i un grapat de dàtils i a continuar. Començem la baixada i als pocs metres axeco una pedra amb el peu esquerre i altra vegada una pilota dura a l'isquio, ara canviem de cama. Estiro i aprofito per pendrem el gel, ja no em queden barretes, m'ho he fotut tot.


Continuo baixant però amb més calma ja que veig que els isquios no estàn per a donar el puntet que em fa falta. Ja que baixant no podem ara intento correr tot el que puc de pujada al menys. Sort que aquí dalt corre una mica l'aire sino la calor encara ens pegaria més galtada.

Faig la T2 amb calma també, parlant amb un voluntari, els informen que el primer ja està a meta, casi res, ja ha fet els 17kms de baixada. El mini repetxonet de la sortida el faig xino xano pero encara mig bé, a partir d'aquí molts kms de baixada bastant ràpida per pista. 

A la que la baixada s'acaba i començem a pujar un repetxonet una mica més llarg la feina és meua per no caure de costat, noto les cames buides, corono i altra vegada cap a baix, ara ja una mica més pedregos, així que tocant freno que no m'agrada massa a mi això de la BTT. Em passa Roberto i quan encara el veig tornem a pujar un repetxonet curtet, li retallo una mica de distància a la pujada però a la que tornem a baixar ja desapareix de la meva vista. Entro a Atzaneta una altra vegada i en pocs minuts creuo la meta. Feina feta, bones sensacions, no hem pres mal i mos ho hem passat bé, així que no podem demanar res més.


Moltes gràcies a Ph-QUIROGEL i a LO CORRIOL per tot el suport rebut i felicitar a tota la tropa que vam anar allí a passar-ho bé, donar l'enhorabona a Deeivid pel carreron que va fer (segur que aguantar-me al cotxe te va fer anar alterat) i a Ester per lluïtar com una bestia i aconseguir pujar al podi amb la elit.


Per si hi han dubtes, només cal mirar la cara de felicitat que feia amb el bocata a la mà, no sóc massa de treure a pasturar la BTT però crec que hi tornare, cursa dura, a un nivell tècnic apte per a paquets com jo i una organització de luxe.

Cap comentari:

Publica un comentari