A la primera etapa d'uns 23km i molt poc desnivell volia portar un ritme prou suau, i al principi va ser així fins que a roda de Puça i Elena poc a poc es va anar pujant el ritme a la vegada que la pluja banyava el terreny. Prop del primer pas pel barranc de la Conca vaig afluixar una mica el ritme ja que volia desgastar el mínim possible que dissabte n'eren 70 que es diuen ràpid. Per creuar el barranc vaig parar a treurem les sabatilles i sense massa pressa cap a Aldover. L'ambient dins del poble, al voltant de l'avituallament, ESPECTACULAR! tot i la pluja l'afició ja va deixar clar que durant tot el cap de setmana no ens deixarien anar fluixos de moral. sortint del poble començo a correr sol, tornem a passar el barranc i ja a correr cap a Xerta amb ganes d'acabar i descansar per dissabte.
Poc a poc vaig passant corredors i sense adornar-me'n es crea un grupet a roda meua, no se si seràn els entrenos nocturns en solitari pero no m'agrada anar tant acompanyat i fa estona que necessito parar a pixar així que perquè no fer-ho ara? Amb la bufeta buida tornem a posar-mos a un ritmet comode per fer els últims kms fins a Xerta i parar el crono amb un temps de 2h 7min "Merda! jo no volia correr tant. I si demà passa factura?".
Sense perdre molt de temps marxo cap a casa a dutxar-me, sopar i estirar bé, 4 freguetes, les cames gelades i al sobre que d'aquí poc més de 4 hores toca diana.
Pocs minuts més tard de les 6 del matí ja tornavem a correr amb el frontalet al cap, regulant molt que com he dit unes línies més amunt ne toquen 70 "i prou" en los seus 4000m+. En aproximadament 1h (no se lo temps exacte perquè fa no se quants mesos que no se que vol dir portar un crono al canell) ens plantem a Paüls, primer avituallament líquid del dia, crec que tothom tè com a mínim un peu banyat, el barranquet baixa amb aigua i no hem saltat prou per no sucar. A la plaça a part de l'avituallament tenim una mica d'afició, els companys de l'ATE COLL DE L'ALBA que segueixen a Nando. Em diuen que intente no correr sol i fins a la baixada cap a Prat de Compte anire acompanyat en tot moment, disfrutant com mai habia fet de la pujada cap al Montsagre, amb una dutxeta d'aigua fresqueta i bona d'esta de monte. Al principi de la sendera de baixada ens trovem plantat l'avituallament i el control de pas, enguany segur que no ens perdrem com l'any passat. Començo a baixar i "no m'ho crec, estic passant gent baixant quan normalment me passen". Continuem cap a Prat de Compte a bon ritme pero sempre en molt de cap, queden molts kms per davant encara. Primer avituallament sòlid i primera cerveseta per veure més clara la pujada que ens espera, encara recordo les paraules de Carlos l'any passat, quan deia que venia una pujada "cabrona cabrona, però cabrona, més del que et penses" La pujada la faig tota acompanyat i una vegada dalt a la cresta sento a Albert Forcadell que hem crida, bé bé, finalment no m'ha acompanyat però ha vingut a animar, que crack!
En sortir de l'avituallament SORPRESA! encara queda una mica de neu a un costat de la pista, i natros en maniga curta i pantalonet curtet, continuem en direcció a Sant Roc en busca del proxim avituallament, baixant em noto bé i passo a alguns corredors més sempre procurant no engrescar-me més del que toca que encara no hem passat l'Ecuador de l'etapa. A Sant Roc tornem a tenir avituallament sòlid, molta gent animant i muns pares en les sals, perfecte perquè el líquid del bidó comença a ser aigua i prou.
Sortint veig a Joan Estrada que m'acompanya unes decenes de metres mentre em pregunta com vaig i estes coses que es solen preguntar, m'ha alegrat molt veure'l i amb un somriure a la cara torno a pujar, fins els primers metres de l'espina vaig sol i m'agrada, estic disfrutant molt dels moments que no veig a ningú ni per davant ni per darrere, dels que vaig acompanyat també ja que porto molts kms fent la goma amb Ivan i Bernabe, i Ferran que els acompanya uns quants kms. Coronant l'espina, a part de xafar neu també comença a ploure, truco a Agustí per dir-li que començo a baixar i se m'escapen els 3 companys que ja no els podre agafar més en tot el que queda d'etapa. Sense encantar-me massa i amb un parell de relliscades continuo en direcció a Alfara de Carles on tenim un altre avituallament i desde on tindre companyia assegurada fins a Xerta ja que Agustí m'acompanyarà i farà més distret el camí. A l'avituallament cares conegudes, Leo i tota la família i Montse, no recordo si hi habia algú més.
Anem pujant a prou bon ritme fent la xarradeta, pensant en futures jabalinejades (per a variar), rises i algun que atre pet i passem a un parell de corredors, disfrutant del paisatge que els ports ens ofereixen. Al cap d'una estona de broma em diu que he trencat als meus rivals ja que els que hem passat no han pogut seguir el ritme, no es veu ningú ni per davant ni per darrera, m'encanta, és com si no portes un dorsal i sols fos una jabalinejada com la de la tarda abans de la cursa del pastisset. Van passant els kms, veiem la Mola, Paüls, baixem cap a la Font Nova i quan ja no esperava veure'l allí està Pau Trummer i Carlos. L'última cervesa de l'etapa acompanyada de pa en tomata i "animalet mort", el cansament ja es nota moltissim però avui creuarem la meta de dia. La conversa amb Agustí ja està arribant a nivells de que lo cervell no rega bé, no se qui està pitjor dels 2, ell està fresc però crec que l'aburriment de portar un ritme "hiper cochinero" quan va fresc li està afectant. Canal, pista, un troçet de sendereta, pista, ens passen alguns corredors a un ritme molt alt, li dic que la gent va forta i la seua resposta es que jo no me moc del puesto casi, via verda, entrem al poble i si, tè raó, la vorera passa molt i molt lenta pero no deixo de "correr" fins a meta. El dia ha sigut llarg, una mica més de 12 hores per completar l'etapa.
Despres d'una dutxeta, estirat a la camilla vaig deixar que Núria anes fent, primer una mica de massatge i estiraments, alguna arrepretadeta fluixeta a algun múscul que no sabia que tenia i ben "huntat" de quirogel, quina sensació de frescor a les cames i "quin fred"
A dormir pronte, a les 11 segur que ja feia kms, diferents als de la resta del dia, no va costar gens adormir-se, i cap allà les 3:20 vaig axecar-me per anar al labavo, desprès va costar-me molt tornar a dormir d'una tirada fins que sones el despertador. Esmorzaret, notar que les cames estan prou senceres i cap a Xerta que sols estem a 27km de ser finishers, si si a 27km i au. Normalment una cursa de 27 km sol ser de les llargues ja, però diumenge no tenia aquesta sensació, tenia la sensació de que anava a fer un últim "passeig" per creuar per última vegada l'arc d'arribada.
Comença la cursa i les sensacions no són del tot les esperades, però no passa res, poc a poc amb el pas dels kms el que ha començat sent un trotet molt suau, practicament clavat, es va alegrant o això em pareix a mi, noto que tinc prou força a les pujades, i aprofito per passar a alguns corredors, les baixades no són lo meu. m'agafo al grupet de la UEC i vaig bastant de troç amb ells, fins a la pujada a la Coscollosa que apreta una mica i me'ls deixo, agafo a Elena i a Puça i tambe els passo, pero baixant ells em deixaran a mi. Disfruto molt de la pujada i de la baixada tambe, les cames estan prou senceres, els genolls i els turmells no es queixen massa i no baixo molt més lent del que ho faria anant fresc. Avituallament a la Font Nova, Rocio m'informa que queden 8km fins a meta.
Queden 3 pujades i au, la feina ja està feta i vaig molt bé de sensacions, estic disfrutant moltissim del cap de setmana i segur que continuara així fins a meta, els trams de baixada se'm fan una mica pesats, com sempre, menys l'ultim tram de sendera aixi una mica tècnica pero sense molt desnivell, disfruto passant les últimes pedres i en no res xafem pista. Una mica més endavant tornem al canal, on deixavem l'asfalt divendres per començar a xafar pedra, avui deixem enrera les pedres, la terra i el fang per tornar a xafar l'asfalt i aconseguir ser finishers un any més, la feina ja està feta, però vull correr a un bon ritmet desde aquí fins a meta, disfrutant el moment i sentint per últim cop els ànims de la gent.
Els últims metres es fan sols, les cames ja no es queixen per a res, si hi habia dolor a alguna part del cos aquest desapareix, sols notes l'alegria de veure que tant físicament com mentalment el cos funciona perfectament i que tens ganes ja de recuperar-te una mica per tornar a calçar-te les sabatilles i fer "lo jabalí", ja sigue sol o en manada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada