diumenge, 7 d’abril de 2013

4ª CURSA PANXAMPLA

Avui un altre diumenge de cursa, de les curtes de distància però dura i tècnica en més d'un tram 22,22km i 1665m+, d'estes que lo tio del mazo es fàcil que ronde prop. Com tenia previst m'he posat bastant endavant a la sortida i a la primera sendera he arribat lo 8e o 9e crec. Pujant les sensacions no han sigut molt bones fins al 2on avituallament. A partir d'aquí m'he notat en la "potència" de cama que tinc normalment (no molta tampoc). Me noto comodo i deixar als corredors en los que he començat este tram de pujada. He de dir que he vist com l'Erik s'estaba equivocant de camí als pocs metres de sortir de l'avituallament i el corredor que tenia detràs se l'ha mirat i no li ha dit res continuant pel camí correcte, no se jo si a estes altures de carrera o a les que sigue és correcte no avisar si veus que algú s'equivoca, jo me penso que no i menos natros que no mos juguem res.  A partir d'aquí m'he notat en la "potència" de cama que tinc normalment (no molta tampoc). Me noto comodo i  puc deixar als corredors en los que he començat este tram de pujada.

Una vegada hem coronat i hem tornat al GR a trotar rapidament cap a l'avituallament on tenia al Matxo Alpha (la teniem marcada com a objectiu per ensenyar-mos les dents mutuament i no ha pogut ser enguany però tinc clarissím que ets un rival dur que me faràs treure lo FUA i lo REFUA). Paradeta a avituallar, m'infoma que vaig lo 15 o 16 i que Javi Gine acaba de passar i que desde allí encara es veu (vas encès en Javi i en tothom i ho saps).

En pocs minuts seguint les cintes fem cap a la primera tartera, els corredors que han passat davant meu deixen una mica de pols a l'ambient però no importa, la vista es espectacular, no puc encantar-me massa o me passaran per damunt. Poc a poc començo a baixar i me passa gent molt llançada que en pocs segons hem treuen una animalada de metres. Baix control de pas i a pujar cap a les rases un altra vegada, aconsegueixo passar als últims que s'han aprofitat de mi baixant, estic xalant molt i no vaig gens malament.

UFFF!!! diràs que fa airet per dalt no? sort que he fet cas a Agustí LO CORRIOL i he agafat lo tallavents! lo trabuc de Panxampla no el sentirem potser però los pets que fa si que es senten. Penso en la Ragna, en Javi i en algun altre que corre en tirants i no hem fan enveja en estos moments.


Acabem de pujar i a per la segona tartera, esta la disfruto més baixant i en un parell de minuts axecant pedretes sense parar de correr ja estic baix (en lo que me va costar pujar l'atre dia i lo ràpid que es baixa...) Allí estàn uns quants companys del Trail Roquetes entre ells Ivan (gràcies per la foto crack). A partir d'aquí fins al Toscà casi el terreno ja el tinc una mica estudiat, les últimes setmanes m'ha pegat per pujar algun ratet per aquí dalt. Avui no vaig del tot fi, el cansament ja es nota a les meues cames i me noto una mica patos, i ho notare passada la cova dels Adells quan entrompesare en una pedra i despres d'unes mil.lesimes o segons que es fan eterns la gravetat me guanyarà. M'axeco en la cama una mica rascada i adolorida pel cop i les mans brutes i la dreta en un cop que encara noto ara. Baixo un parell de minuts acaminant i quan el "doloret" de la cama i el susto s'ha passat a tornar-hi que no ha sigut res. Baixo pensant que al Toscà hem netejare una mica però en arribar a l'avituallament menjo i bec alguna cosa i a continuar, que ja s'olora meta.

Tornem a pujar una mica, no molta pendent i el cap i les cames ja tenen ganes d'acabar, la cursa m'està guanyant la batalla mental en estos moments i fins que no arribo a la carretera no sóc capaç de deixar de pensar excuses i canviar el xip, físicament no vaig tant i tant malament, m'està fallant el cap i au, el bessó dona algun indici de que qualsevol cosa rara que faigue pot convertir-se en un calambre però no me noto empajarat ni que les cames no responguen i la meta cada vegada està més prop, molt i molt prop.


Al final lo 24e de la general d'homes en un temps de 2h 57 minuts i 25 segons. Molt content tot i que les bones sensacions a ratets m'abandonaven i que degut a la rascadeta de la cama no he pogut gaudir de la recuperació del PH-QUIROGEL. Ha tocat recuperar estirat al sofà mirant la Paris-Roubaix i posterior migdiada de casi 3 horetes.

Cap comentari:

Publica un comentari