Per fi ja ho tinc tot al lloc, ara ja respiro una mica més tranquil i una vegada estem prop de la sortida la broma amb els companys m'ajuda a relaxar-me mentre em fico dins del neopre. A les 07:45 aproximadament entro a l'aigua a pegar 4 braçades. Bé bé estic motivat i prou tranquil.
Quan ens criden per a la sortida em poso gairebé al darrere del tot juntament amb uns quants companys més, se que si surto més endavant començare a rebre cops i agafades per totes bandes i m'agobiare, prefereixo sortir tranquil, entrar a l'aigua poc a poc i que sigui el que tingue que ser. Uns minuts abans de la sortida ens informen que degut a la temperatura de l'aigua (14'2ºC) s'escurça de 3000 a 1500m. Per una banda es una "bona" noticia pero per l'altra no m'agrada massa ja que el DO em servia com a test per veure que tal pintaran els 3800m de l'Iron Cat.
Els primers metres són una mica caótics, la primera boia està molt prop de la platja i el grup no s'ha estirat gens, jo no rebo cap cop pero sense voler en pego un a un company d'equip que no vaig reconeixer pero ell a mi si. Nado molt relaxat sense pensar que estic competint i la veritat es que tinc bones sensacions i noto que vaig prou bé, vaig passant gent i no em canso. De sobte i sense saber com, intentant agafar aire la meva boca es plena d'aigua salada sense poder evitar que coli cap a dins, poc va fer falta per treure la pizza d'esmorzar. En arribar a la segona boia i posar rumb de cara a la platja començo a veure gent plantada, continuo nadant ja que veig que el company del costat va a la mateixa velocitat intentant correr que jo nadant i quan toco terra em poso dret, veig 2 companys del TRIATE just davant i intento correr per agafar-los, ufff mala idea, m'he cansat més en pocs metres que en la gairebe mitjora que portem.
La primera transició bastant lenta, em costa treure el peu esquerre del neopre, el dret surt de seguida, recordo que a l'esquerre porto el xip i l'ajudo a sortir, ara ja està! un gel ND3 cap a dins, calcetins i casc i a pedalar! El peu esquerre no costa gens de ficar dins la sabatilla, i ara és el dret el que no vol entrar. Quan ja està tot correcte ja puc posar-me acoplat i a fer feina, per endavant queden encara 92km de bicicleta i 20km de cursa a peu aixi que caldrà regular una mica si volem arribar bé al correr. Durant el segment de bicicleta no està permes anar a roda, així que cadascú s'ha d'espavilar i tirar d'ell mateix. L'arma secreta, que ara ja no es secreta m'ajudarà a rodar una mica més de pressa del que ho faria amb la bici de carretera, vaig comodo i no paro de passar gent, sobretot als "repexos" ja que les meues cames són més escaladores que rodadores.
A Santa Barbara ja començen a veure's TRIATE's a les rotondes, Carlos que normalment pareix una persona tranquila es torna boig, quins crits fotia l'animal! Continuem en direcció a La Sénia i a La Galera veig a Joan Fores que en un primer moment no m'ha conegut. Continuo pedalant acoplat a no ser que hi hagi "repexonet", pero toca parar per amollar unes gotetes, poca cosa. Ara ja si que fins a La Ràpita no penso posar el peu a Terra. Poc a poc vaig recuperant les posicions que he perdut amb la paradeta i sense adonar-me'n ja sóc a La Sénia. Més companys a una rotonda i carretera en direcció al Mas. No paro a l'avituallament, tinc líquid de sobre i al cuadre encara porto enganxada una barreta i un gel. Fins al Mas majoritariament tenim l'aire en contra i algun moment lateral, pero la cabreta no para de correr amb facilitat i ja queda poc per a la baixada amb el vent de cul gairebe fins a La Ràpita. Ho carrego tot, la velocitat és molt elevada al principi de la baixada i fa una mica d'aire, per sort no agafo cap rafaga lateral i no tinc cap ensurt, penso en les conseqüències d'una caiguda i el millor que podria passar seria deixar pell i carn per l'asfalt.
Baixada llarga i ràpida i a Santa Barbara, Coco no se que diu del xoriçet roig, suposo que pregunta que vull pero no veig la barbacoa per cap banda. 3/4 de rotonda rapidissima i a acoplar-mos atra vegada, d'aquí 2 rotondes tornarem a veure a Carlos bramant com un hooligan, és fantàstic correr a casa.
A Masdenverge per segona vegada veig a muns pares, la veritat es que m'està sortint una bicicleta millor del que tenia previst, últim "repexo" i forta baixada fins a Amposta, a partir d'aquí serà tot terreno rodador amb el vent completament de popa, la bicicleta corre pero les meues cames com he dit més amunt no són rodadores i els de davant se m'escapen, pero els de darrere no poden atrapar-me amb els 10 kms que queden fins a Sant Carles. En entrar al poble ja trec els peus de les sabatilles no sigue cosa que no pugue i me toque correr patinant amb les cales.
La T2 prou ràpida i bones sensacions al començar a correr, massa bones sensacions. Començo a un ritme una mica massa alt, els primers 10kms el puc mantenir pero no menjo quan toca. Durant la cursa a peu paro 2 vegades a pixar, i a la tercera volta a treurem la porqueria que porto dins al calceti, alguna cosa se m'està clavant al dit gros. Quan axeco la cama per treure'l m'agafa un calambre a la cuixa, ai! ai! ai! que patirem me penso. Fa poc que m'he menjat la barreta que portaba, més o menys a la meitat de la segona volta, si prenc ara un gel potser no notare l'efecte fins que estigui a punt d'acabar pero mel prenc igual, això que m'està passant em servirà de lliçó de cara a l'Iron Cat i a altres reptes i competicions. Se m'escapen Morales i Alimbau, els companys amb els que he anat fent la goma durant tot el segment de correr. Per sort els nens de l'avituallament em coneixen, no paren d'animar i quan els agafes el got d'aigua els veus feliços i et transmeten bones sensacions per no afluixar més el ritme.
Les sensacions no són molt bones i la panxa comença a estar revolta, però ja queda poc per acabar. Menys d'una volta, els últims kms d'aquest circuit de 5km amb una mica de desnivell.A l'última passada per l'avituallament una de les nenes es posa a correr al meu costat, són lo màxim, jo de gran vull ser xiquet atra vegada. En pocs metres s'haurà acabat aquest test, amb algunes cosetes a millorar i sobretot sobretot amb moltes ganes d'arribar a l'Iron Cat i fer-ho bé.
Per acabar donar les gràcies a la manada i als TRIATES per estar allí sempre, ja sigue per riure com per treure lo FUA, a Núria i a Enric per plenar-me les cames de PH-QUIROGEL quan s'ha parat lo crono pero continuen fent mal, a Agustí LO CORRIOL que va estar a la Marató de la Fageda amb la paradeta, sinó segur que hagues estat per riuresen una mica de mi, i a muns pares per aguantar les matinades que els faig pegar i les hores d'entreno que ells diuen que patixen, en realitat jo se que xalen voltant per estes terres anant de cursa en cursa per culpa meua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada