diumenge, 18 de novembre de 2012

ENTRENOS EPICS PASSATS PER AIGUA



Ahir tot i la pluja vam doblar entreno, al matí sortideta amb uns quants companys de l'ATE per fer el reconeixement d'un possible circuit per al tram de BTT del duatló de muntanya, un recorregut bonic i dur a la vegada i si a més li sumes que la bicicleta de muntanya no es lo meu i la pedra està banyada te sortiràn alguns metros de baixar senderes a peu, però crec que en sec ho hagues pogut fer tot sense baixar de la burra. Despres de dinar a buscar el tallavents a casa Treso i cap a la coveta per "correr" en Pau Trummer. Pujant amb el cotxe va començar a ploure molt fort i en algun moment se'm va passar pel cap donar mitja volta i cap a casa (el que hagues fet qualsevol persona en una mica de coneixement). Arribo a casa Pau i te l'hortet tot inundat, en pocs segons fora del cotxe pareix que porte hores sota la pluja, comprovem els primers desperfectes de l'aigua i cap a dins a la vore de la ximenea fent la xarradeta i intentant comunicar-nos en Roberto, que no podrà pujar perquè la carretera dels Reguers està tallada. Aproximadament 1h més tard els 2 i un dels gossos sortim disposats a trotar una mica sota la pluja i disfrutar d'allò que segurament els meus ulls no tornin a veure mai més, algun tram en l'aigua gairebè al genoll i creuant un camp llaurat per un dels laterals deixant unes xafades pitjors que les d'una dotzena de senglars. Finalment arribem a un punt on no podem continuar sense creuar el barranc, donem mitja volta i tornem per la pista, ha deixat de ploure o espurneja una mica, el cel te un color gris clar. Desde un punt prou elevat es veu Tortosa entre les muntanyes de la Vall Cervera, damunt la vall de l'Ebre tot es foscor i alguns llamps molt espectaculars, nosaltres tot i que insconscients som uns privilegiats de gaudir d'aquest espectacle, per tot arreu rajant aigua en abundancia, sentint-nos lliures mentre la civil.lització pareix Mordor. Tornem a la coveta i veiem que la força de l'aigua ha fet més mal, rescatem les caixes de les abelles pujant-les damunt del marge, les que han sobreviscut estan molt atontades aixi que no hi ha cap problema en manipular-les tal i com anem vestits. Entrem dins a casa, tronquet al foc, dutxeta en aigua calenteta, xocolate calent sucat en pa torrat i a disfrutar de la companyia d'un crack, mentre parlem de possibles reptes i esperem que pare de ploure per tornar cap a casa.

 Moltes gràcies Pau per fer-me disfrutar unes quantes hores cada cap de setmana encara que s'hagi de fer l'animal i acabar amb les cames rascades i perdent petites quantitas de sang per la vegetació.