Diumenge la sortida era a les 9 i teniem l'hotel pràcticament a tocar de l'estadi d'Anoeta, lloc on finalitzava la prova. La sortida era uns metres més avall però també molt prop. Ens vam axecar aproximadament a les 7 per esmorzar amb calma i tornar al llit una estona més. A les 8:15 vam baixar a recepció on havíem quedat amb la resta de companys per anar cap a la sortida.
De camí a la sortida m'acaben de convençer per sortir amb la llebra de 3h, així que deixem correr la tàctica que volia utilitzar i passem a una altra que podria resultar bastant "kamikaze". A les 9 es dona la sortida puntualment i els 3 intentem no allunyar-nos massa de la bicicleta de la llebra, que a estones no va al ritme que toca. Al cap d'un parell de kms l'Aleix i el Sergi tiren més endavant i jo em quedo amb el grupet de 3h.
No m'obsesiono en anar enganxat a ell i simplement l'utilitzo com a referència, intento portar un ritme alegre però relativament comode, fins i tot alguna estona vaig una mica per davant d'ell aprofitant que fa una mica de baixada. Els kms passen ràpid i amb poc més d'1h 30 ens plantem a la mitja marató, aquí ja afluixo una mica el ritme i intento conservar una mica les forces que queden.
La segona volta és pràcticament igual a la primera, i dins al tunel veig a l'Aleix que està relativament prop, continuo al meu ritme i al passar per l'estació aprofito per anar al servei. La paradeta em va bé i torno a arrancar amb les piles una mica recarregades. Passem el km 30 i de moment encara continuo prou bé, i en arribar al 32 més o menys veig a l'Aleix, l'animo i intento que s'agarri a mi però malhauradament ha topat amb el conegut mur.
Cada vegada els kms passen més lents, intento no afluixar el ritme i si puc correr amb algun grupet que m'estiri procuro anar tapat dins del grup. ja es veu molta gent caminant i sent ajudada a estirar per voluntaris de la cursa i per membres de la Creu Roja. Per sort el meu cap només pensa en continuar corrent a bon ritme i cada cop Anoeta està més prop.
Si durant tota la marató, tot i la pluja del final, el públic no ha parat d'animar, per cert amb un bon nombre d'estelades, el tram d'adoquins que hi ha entre l'asfalt i l'estadi és encara més espectacular, encara no hem passat el km 42 però ja no són les cames o el cap el que ara ens fa apretar fort les dents cap a meta. 3/4 de volta per la pista de l'estadi intentant apretar i cremar els últims cartutxos que queden i per fi puc deixar de correr ja, faig unes poques passes caminant i he d'agafar-me a una tanca publicitaria mentre vomito, s'aproxima un membre de la creu roja per preguntar si estic bé i quan ja he tret tot el que tenia que treure veig al Sergi que tot just acababa de recollir la medalla i l'avituallament. Quina bestia, ha baixat de 3h amb tot el que porta a les cames...
Ja per acabar i no fer-ho més llarg felicitar a la resta de companys, especialment a l'Aleix pel seu bon debut tot i els cops de cap que es va pegar contra el mur, és un lluïtador i no me'n va quedar cap dubte quan vaig veure l'esforç que feia per enganxar-se a mi. A la proxima estic convençut que em passarà la mà per la cara. Al Sergi no se si felicitar-lo o no escoltar-lo més peró moltíssimes gràcies per fer-me escollir l'estrategia suicida, sense ella segurissim que hagues fet més de 3:10 i ara no podria dir que tinc 3:07.26 en la mítica distància dels 42195m.
Donar les gràcies a l'equip de Ph-Quirogel per fer que les cames s'estiguin recuperant tant ràpid, a Agustí de Lo Corriol i a Carlos de Recusport per aconsellar-me amb el material i els gels i en definitiva a tots aquells que dia a dia confieu amb mi i em doneu suport per continuar millorant dia a dia.
