dijous, 18 de maig de 2017

EVERESTING "TOMA 1"

Avui me decideixo a escriure. Enguany encara no ho he fet, i això que he lluït uns quants dorsals a la camiseta i al manillar de la bicicleta. Canvis necessaris a la meua vida, anar modificant plans a nivell esportiu, i un repte no competitiu al cap com a màxim "objectiu" de la "temporada". Així que desde fa uns mesos, entre cursa i cursa, hem anat preparant això de l'Everesting Challenge, que per si algú encara no ho sap, consisteix en agafar una pujada, ja pot ser la rampa del parking (qui en tingui) o agafar una bestialitat de port, i anar fent pujades fins assolir un desnivell positiu de 8848m, l'alçada sobre el nivell del mar de l'Everest.

Divendres a la tarde, amb tot preparat (nevereta, garrafes d'aigua, motxilles amb roba, sals, barretes, camares de recanvi, etc etc) i molt perdut, vaig agafar el cotxe i el vaig deixar a Carreretes, la idea era pujar 8 vegades al Mont Caro, uns 224km i 9200m+.

L'estat de forma era perfecte, les cames funcionaven bé, el cap també, però ja a la tercera pujada va començar a apareixer el vent, i després de sopar a la quarta pujada gairebé vaig estar a punt de posar peu a terra i de sortir de la carretera a punt de coronar. Així, en unes 8 hores aproximadament, que van passar molt ràpides, vaig esperar a veure com evolucionava el vent. Un parell d'hores que és van fer molt llargues amb falta de cobertura i dades móbils, intentant rebre informació sobre la previsió de vent i sense son. Veient que encara bufava vaig decidir posar punt final al meu primer intent, amb la certesa de que com a mínim ho tornare a intentar una altra vegada, si la meteorologia ho permet, aquest dissabte.

Com quan amb 21 anys vaig intentar ser Llop, em quedo amb l'experiència i l'aprenentatge, perquè de les "victories" poques coses s'aprenen, però de les "derrotes" se podrien escriure moltes pàgines.

Moltissimes gràcies a la gent de PH Quirogel, Lo Corriol Entrenaments i a tots aquells que heu estat i esteu atents al repte.