diumenge, 16 de desembre del 2012

24h Corrent, acaminant i pedalant per la Marató de TV3

Ahir a les 13h vam començar a Sant Carles de la Ràpita 24 hores solidaries per recaudar fons per a la Marató de TV3. La idea era que desde les 13h del dissabte fins avui a les 13h sempre hi hagues algú corrent, acaminant o pedalant a un circuit de 6,5km que donaba la volta al poble. Albert Ginè i jo hem intentat fer les 24 hores però finalment no ha estat possible, quan portavem unes 14 hores i mitja el turmell esquerre ha començat a fer molt de mal, m'hagues agradat completar les 24h per totes aquelles persones que han lluitat contra el càncer, i en especial per aquelles essers estimats als que la malaltia els va guanyar la batalla, però he tingut que plegar ja que me costaba molt avançar. A les 4:00 en punt de la matinada un cotxe de la policia local m'ha deixat passar a un pas de zebra i en l'estat que m'han vist directament m'han dit que puges. He estat un ratet assegut a la taula i he marxat a dormir al cotxe. Quan m'he despertat he preguntat si Puça encara continuava i m'han dit que no que també ha plegat a les 16 hores i quart per fortes punxades a la panxa, ja va sortir en molesties però ara ja era insoportable. El nostre objectiu personal no l'hem pogut complir però entre tots si que hem aconseguit l'objectiu principal de l'esdeveniment, en tot moment hi habia gent al circuit, en total 70 persones, més de 1000km acumulats i 1050€ recaudats.

Moltes gràcies a tots els que d'una manera o altra heu aportat el vostre granet de sorra. Que n'aprenguin aquells que mos governen de que vol dir ser persona.

dimarts, 11 de desembre del 2012



Ja tenim proper repte, aquesta tarda m'ha passat pel cap la idea d'unir-me a Albert Giné en les 24h de La Marató de TV3 a Sant Carles de la Ràpita. 2 dies després de la marató de Castelló me noto molt bé de cames i no em fa mal res (la primera vegada que no vaig 4 dies picant-me pel carrer en qualsevol iaio). Ja vorem si el cos ha recuperat de veritat mitjanament bé i si som capaços d'aguantar 24h sense parar. A casa no ha agradat massa la idea i no se si al final els he convençut de veritat o si ja me donen per impossible. Tant si aguantem les 24h com si pleguem el nostre patiment no tindrà ni punt de comparació amb l'esforç que fan totes aquelles persones que dia a dia estàn lluitant contra el càncer.

http://www.facebook.com/events/469132936470771/ entreu a l'event per a més informació i si teniu algun dubte.

diumenge, 9 de desembre del 2012

III Marató Internacional Ciutat de Castelló

07:00 am, és hora d'axecar-se i barallar-nos amb un plateret de pasta. La roba està preparada desde la nit anterior, el dorsal a la camiseta i el xip a la sabatilla esquerra. Uns minuts abans de les 8 agafem el cotxe i cap a la sortida. Acaminem fins a l'hotel on han dormit Paco i el seu germà per si els veiem, com no és així ma mare i ma iaia es queden per allí i el meu pare m'acompanya a la sortida. Uns 15 minuts abans de les 9 començo a trotar molt suaument, gairebé acaminant, encara no estic molt convençut de si podre seguir al globo de 3:30. He di pixar i aprofito uns arbustos on no sóc l'únic que els rega. Cap a les 8:55 entro al caixó de sortida i continuo una mica més endavant per intentar situarme el més prop del globo. L'speaker va parlant per motivar al personal, penso en les paraules que diu i tots aquells corredors que han preparat el dia d'avui durant mesos, gent que potser és la primera vegada que corren els 42,195km i gent que avui correrà la seva 35ª marató. Penso en tota la manada la primera vegada que l'speaker diu "Tu eres el espartano", a pocs segons de la sortida ho tornarà a dir mentre sona "carros de fuego".



Sortida, com es típic s'acamina molt lentament i fins i tot es para 2 o 3 vegades fins que la cosa no s'estira una mica, passo l'arc i COLLONS! que fot lo globo tant lluny? poc a poc anem passant gent sense passar-mos en lo ritme, recordo perfectament que va passar-me a Barcelona al 2011 i no tinc ganes de tornar a repetir-me constantment a mi mateix lo de "corre, no acamines, no te convertixques en un cadaver". Passem el km 3, estic casi a l'altura del globo i noto que el ritme que portem és molt més lent del que podria portar, ho penso un parell de vegades i me decidixo a deixar-lo atràs, me la vull jugar, tinc molt a guanyar i poc a perdre i si corro l'Iron Cat no tindre a ningú que me marque el ritme. Van passant els kms i les sensacions són bones però tampoc per a tirar coets, km 10 en 58 minuts, encara no vull fer calculs de temps, mitja marató en 1:42 i les cames pesen una mica, ai ai ai que patirem. anem aguantant sense afluixar el ritme i intentant no apretar, km 30 i  tinc més bones sensacions que a la mitja, PERFECTE! pel meu cap sols passa que queden 12kms i au, ni hi penso en que ara pot apareixer un muro i tornar-mos detràs del globo de 3:30.


Arribo al km 36 i del muro ni rastre, com a molt un petit bordillo, tal com tenia previst muns pares estàn allí i me donen un altre gel, vull acabar els ultims 6kms bé i si puc disfrutar-los millor. Involuntariament m'accelero una mica, no m'agrada lo ritme que porta lo iaio de la camiseta verda, si vol marxar que marxe que jo fare la meua. Els kms tornen a passar prou ràpids, i pel centre de Castelló el públic ajuda a que la moral estigue alta, alguns carrers pareixen ports de muntanya del Tour de França. A un d'ells sols deixen un passadís de menys de 3 metres d'ample, impresionant, coses aixi fan posar a un la pell de gallina. Entre la gent apareix el cartell del km 41. Un p_ _ _ km i ja s'haurà acabat tot, no se quin temps porto ni m'importa, se que fare menys de 3:30 i ja estic content, ara si que ja podem baixar un pinyo i anar en busca del 42. Passa molt ràpid, i en no res estem a la part de dalt del Parc Ribalta on està situada la meta, última curva i abans del cartell del km 42 ja apretem una mica les dents i llançem l'sprint. Mentre corro els ultims metres sols puc vore que el crono marca 3:23 i algo. Impresionant, no me puc creure el que han mig vist els meus ulls. Fa una setmana tenia dubtes de si les meues cames continuarien prou bé per afrontar 42195m, avui puc confirmar que si, que puc acaminar bé, no me fan mal les cames, i per rematar-ho en millor marca personal en un temps de 3:22:19.




diumenge, 18 de novembre del 2012

ENTRENOS EPICS PASSATS PER AIGUA



Ahir tot i la pluja vam doblar entreno, al matí sortideta amb uns quants companys de l'ATE per fer el reconeixement d'un possible circuit per al tram de BTT del duatló de muntanya, un recorregut bonic i dur a la vegada i si a més li sumes que la bicicleta de muntanya no es lo meu i la pedra està banyada te sortiràn alguns metros de baixar senderes a peu, però crec que en sec ho hagues pogut fer tot sense baixar de la burra. Despres de dinar a buscar el tallavents a casa Treso i cap a la coveta per "correr" en Pau Trummer. Pujant amb el cotxe va començar a ploure molt fort i en algun moment se'm va passar pel cap donar mitja volta i cap a casa (el que hagues fet qualsevol persona en una mica de coneixement). Arribo a casa Pau i te l'hortet tot inundat, en pocs segons fora del cotxe pareix que porte hores sota la pluja, comprovem els primers desperfectes de l'aigua i cap a dins a la vore de la ximenea fent la xarradeta i intentant comunicar-nos en Roberto, que no podrà pujar perquè la carretera dels Reguers està tallada. Aproximadament 1h més tard els 2 i un dels gossos sortim disposats a trotar una mica sota la pluja i disfrutar d'allò que segurament els meus ulls no tornin a veure mai més, algun tram en l'aigua gairebè al genoll i creuant un camp llaurat per un dels laterals deixant unes xafades pitjors que les d'una dotzena de senglars. Finalment arribem a un punt on no podem continuar sense creuar el barranc, donem mitja volta i tornem per la pista, ha deixat de ploure o espurneja una mica, el cel te un color gris clar. Desde un punt prou elevat es veu Tortosa entre les muntanyes de la Vall Cervera, damunt la vall de l'Ebre tot es foscor i alguns llamps molt espectaculars, nosaltres tot i que insconscients som uns privilegiats de gaudir d'aquest espectacle, per tot arreu rajant aigua en abundancia, sentint-nos lliures mentre la civil.lització pareix Mordor. Tornem a la coveta i veiem que la força de l'aigua ha fet més mal, rescatem les caixes de les abelles pujant-les damunt del marge, les que han sobreviscut estan molt atontades aixi que no hi ha cap problema en manipular-les tal i com anem vestits. Entrem dins a casa, tronquet al foc, dutxeta en aigua calenteta, xocolate calent sucat en pa torrat i a disfrutar de la companyia d'un crack, mentre parlem de possibles reptes i esperem que pare de ploure per tornar cap a casa.

 Moltes gràcies Pau per fer-me disfrutar unes quantes hores cada cap de setmana encara que s'hagi de fer l'animal i acabar amb les cames rascades i perdent petites quantitas de sang per la vegetació.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Tarda de diumenge fent d'Spiderman (o intentant-ho)


Avui la veritat es que no tinc massa clar com començar, ja ho he notat escalant que lo vent d'estos dies potser mos afecta una mica al cap. Ja feia dies que el senyor Miquel Fabregat tenia ganes de portar-me per alguna paret i com dimarts encara no teniem idea del temps que faria avui vam posar data. He sortit de casa no molt convençut ja que feia una mica d'aire pero igualment hem agafat el cotxe i cap a l'assut. Ell ha començat a obrir la via, hem pujat 3 xapes i au que jo sóc novato del tot i ell era la primera vegada que obria crec. Hem anat fent intentos sempre sentint-nos segurs i no esperant a quedar-mos penjats de la corda, jo com a mínim avui no m'he sentit com l'última vegada que me van portar a escalar, pero m'he pogut treure una mica el "mono" que tenia. Quan ja es feia una mica fosc han aparegut Albert Forcadell (autor de les fotos) i Makose, que a part de fer fotos han patit una mica de fred i se'n fotien de veurens sense saber molt bé on posar les mans i els peus, de baix es veu molt més fàcil del que es per a un novato com jo.

dijous, 13 de setembre del 2012

ELS PASSOS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Diumenge a la matinada, una mica abans de les 6 del matí ja estavem a la plaça del Coc per carregar la furgoneta i en moltes ganes ja de començar a correr els primers kms d'aquests 3 dies duríssims. Desprès de les fotos de rigor i d'unes paraules d'un membre de l'ANC de La Ràpita començavm l'aventura acompanyats de mon pare, mon tio, Juanito, i un noi i una noia d'Alcanar.


Aproximadament 1h més tard a Amposta se'ns va afegir Jesús Auré. Poc a poc la gent ens anava deixant. En passar per l'illot de l'Àliga vam fer una parada per saludar als companys de l'Ametlla, aquests ens van donar molts ànims i força per continuar els nostres passos. A l'Ametlla ens va vindre a rebre un noi que ens havia vist al Twitter i també volia donar-nos ànims. Parada a descansar una mica i avituallar bé que ja ho necessitavem i a continuar cap amunt. De camí a l'Almadrava encara hi havia gent que havia sentit parlar de natros, a l'Almadrava, Marc ens ofereix un glop de la seva gerra de cervesa, Agustí sense pensar-s'ho se'n beu mitja d'un glop i Andreu i jo l'altra meitat mentre Marc explica als de la taula del costat l'animalada que estem fent. Passem el Coll de Balaguer i sortim de les Terres de l'Ebre recordant la cançó dels Quicos. Avituallament a l'Hospitalet de l'Infant, l'última població on la gent encara ens coneix.


De l'Hospitalet a Cambrils ens esperen uns quants kms d'asfalt i d'una platja interminable que ni a la vora esta suficientment dura per no enfonsar-se. Entre arena i entrant als campings aprofitant l'asfalt per correr, arribem al passeig marítim de Cambrils. D'aquí al camping decidim fer-ho tot a peu per no estar tant maxacats per al dia següent. Passem el primer dia amb alguna rosadura a la cuixa, a l'aixella i als peus.


5:15 del dilluns, m'axeco prou bé de cames i molt motivat per continuar. A les 6:15 del matí aproximadament començem a correr amb la companyia de Forcadell, al cap d'un parell de kms els tendons d'Andreu es començen a queixar i decidim acaminar. Li diem si vo que truquem i el vinguen a buscar i sense dubtar diu que no que com a molt si no pot continuarà amb la bicicleta, quin cap i quins collons té l'animal. Arribem a Salou i encara queda gent que no s'ha gitat i una vomitada al mig del passeig marítim que segur que el que la va treure no va beure aigua. Al cap d'una estona sentim una música com si sortís d'un cotxe , però no, sortia d'una radio bastant petita, uns minuts més tard tornem a sentir la música i un grup de guiris que no s'havien gitat dins d'un kebab amb una festa damunt com uns campions. Es fa de dia i continuem cap a Tarragona on tenim esperant-nos als de TV3 i l'avituallament. A partir d'aquí tot el que queda ens tocarà fer-ho sols. Passem Tarragona i hem tanco dins al meu Món amb l'MP3, comença a sonar la mítica cançó de carros de foc i arribem a la platja llarga. ens descalçem i la fem tota acaminant amb els peus en remull i veiem els 2 xiquets que porta Andreu als talons, alló no són llagues.

A Tamarit asfalt altra vegada fins que vam poder agafar una sendereta per la vora de la mar, amb unes vistes espectaculars i l'hombra dels pins que s'agraïa moltíssim. A Altafulla ja gairebé oloràvem l'avituallament, en un parell de kms estaríem a Torredembarra just al costat de l'estació del tren descansant i menjant una mica.


Després de menjar a tornar a agafar platja. Una platja llarguissima fins a Roda de Barà esquivant onades i rient molt cada vegada que algú sucaba els peus. A partir d'aquí gairebé tot va ser passeig marítim fins al final de l'etapa. A Calafell vam trobar un bar amb un parell d'estelades a la porta. Vam parar a fer un ràpid avituallament líquid, crec que mai m'he begut una cervesa tant ràpid. Finalment després de molts kms de passeig marítim vam arribar al final de l'etapa, gairebé 70km i 150km acumulats ja. Banyet a la piscina i 4 estiraments, dutxa, curar llagues, freguetes amb el Quirogel i a sopar. Després de l'entrecot a continuar en les cures i les freguetes, més estiraments i a dormir que estem destruïts.


L'últim dia ens vam axecar sorprenentment bé pels kms que duïem a les cames, les curves del Garraf sen's van fer molt més curtes del que teniem previt, acaminem amb pas decidit i al fons ja es veu el port de Barcelona. Baixant l'Agustí es nota una llaga al dit petit del peu, ara si que ja anem els 3 llagats. Parem a punxar-la i continuem am el nostre camí. En no res ja tenim les Botigues i Castelldefels davant, molta gent pel passeig marítim i uns carrers més endins. Ara ja no amollem zona humanitzada en cap moment, consultant el GPS del telefon per veure per on podem anar. Cada vegada tenim la meta més  prop. Finalment veiem Montjuïc just davant a uns quants kms. Anem bastant comodes i decidim entrar  a Barcelona per Montjuïc, fins i tot ens piquem baixant les escales cap a la font Màgica. Encara falta molt per a l'hora que hem quedat i parem a un "xiringuito" a menjar i a descansar una estona. Encara no assimilem el que hem fet, cap allà les 3:30 fem pensaments, costa arrencar com a toes les parades que hem fet els 2 últims dies de ruta, cada vegada més gent i més estelades fins que finalment arribem a plaça Universitat. Última trucada a la gent de La Ràpita i ja sabem on ens esperen. A una cantonada de plaça Catalunya una pancarta i unes quantes persones ens esperen, últims metres corrent amb les estelades i OBJECTIU ACONSEGUIT! Foto d'equip, intentar ajuntar-nos amb més amics i amb el pare d'Andreu i cap a la mani.


M'hagues agradat tenir prop als meus amics però va ser impossible trobar-nos. A algú conegut vaig trobar-me pero pocs. Tots els carrers per on tenia que passar la manifestació i els carrers dels voltants eren un mar d'estelades, no se com conten els de la delegació del govern però allí hi havia molta més gent dels 600000 que diuen ells. He de reconeixer que més d'una vegada vaig estar a punt d'amollar la llagrimeta i els braços, les cames i tot el cos de carn de gallina. Segurament el que es va viure a Barcelona aquesta diada no ho tornarem a veure mai més de la vida, en llagrimes als ulls puc dir que el poble català ha fet història, que allí es respiraba la seva llibertat i que jo hi vaig ser-hi pujant d'una manera molt especial, patint i disfrutant amb l'Andreu, l'Agustí i la Sandra amb moltíssima més gent del que esperavem pendent de nosaltres durant 3 dies. Moltes gràcies als que ens vau acompanyar, i a tothom pels ànims rebuts, heu estat a punt de fer-nos plorar amb els vostres missatges, si no fos per vatros segur que els 3 no haguessim arribat. Ara cal continuar fent passos tots junts per aconseguir l'estat propi. Europa, el Món sencer i fins i tot Espanya han vist les imatges del que va passar durant l'11 de setembre del 2012.

VISCA CATALUNYA LLIURE!



dissabte, 8 de setembre del 2012

BARCELONA ENS ESPERA


Ja queden poques hores per arrencar a correr desde Sant Carles de la Ràpita fins a Barcelona, un repte compartit amb l'Andreu i l'Agustí que va ser el que ens va "enganyar". No he tingut molt de temps per preparar-ho però espero que la motivació que porto damunt i els entrenos pel monte d'aquest estiu siguen suficients per arribar el dia 11 a plaça Catalunya. Fins ara en aquesta data el poble català ha cel.lebrat una derrota davant les tropes de Felip V, esperem que a partir d'enguany puguem cel.lebrar una victoria a nivell personal per als 3 i una victoria com a poble.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

divendres, 31 d’agost del 2012

JA TENIM LES 3 ETAPES!

El company Agustí ja te preparada la ruta per pujar a Barcelona, Sí algú vol unir-se encara que sigue per fer algun troç aquí deixo els pobles per on passarem i l'hora aproximada.

Sant Carles de la Ràpita --> Sortida 6:00am del dia 9 de setembre
Amposta --> 7:00am
L'Aldea --> 7:40am
Camarles --> 8:20am
L'Ampolla --> 9:00am
L'Ametlla de Mar --> 11:00am(parada d'1 hora per menjar i descansar)
Hospi
talet de l'Infant --> 14:30
Cambrils --> 16:30 (final d'etapa)

Cambrils --> Sortida a les 6:00am del dia 10 de setembre
Salou --> 7:00am
Tarragona --> 9:30am
Tamarit --> 10:30am
Torredembarra --> 11:30am (parada d'1 hora per menjari descansar)
Roda de Barà/Coma Ruga --> 14:00
Calafell/Cunit/Cubelles --> 15:30 aprox
Vilanova i la Geltrú --> 16:30 (final etapa)

Vilanova I la Geltrú --> Sortida 6:00am del dia 11 de setembre
Sitges --> 7:00am
Garraf --> 9:00am
Castelldefels --> 9:30am (parada 1 hora per menjar)
Prat de Llobregat --> 12:30am
Cornellà de Llobregat --> 14:30
Plaça Catalunya --> 16:30 (arribada a la plaça)

dimecres, 22 d’agost del 2012

CORRER CAP A LA INDEPENDÈNCIA


El meu proper repte segurament serà correr desde Sant Carles de la Ràpita fins a Barcelona, uns 200 km en 3 dies. La idea seria sortir el dia 9 de La Ràpita per arribar el dia 11 a Barcelona i anar a la manifestació. Sort que aquest estiu no hem parat del tot i hem fet alguna tiradeta llarga, en una mica de sort i si les cames acompanyen i no surt cap lesió ni cap llaga prou considerable arribarem a Barcelona amb les sabatilles i l'estelada. Si ho aconsegueixo prometo fer-me un altre tatuatge (és un repte digne d'estar sota la meva pell).

http://www.youtube.com/watch?v=1icBNsaFmxM&sns=fb

Quan tingui més informació anire informant.

dimarts, 5 de juny del 2012

XX CURSA DEL LLOP


Finalment, després de tants mesos esperant, va arribar el cap de setmana de la XX Cursa del Llop, el cap de setmana on volia treure'm l'espineta de l'edició passada.

Dissabte a les 7:30 del matí era la sortida de la primera de les 6 etapes, 182km de bicicleta de carretera per als que feiem la llarga i 122km per als de la curta. Fins al Mas de Barberans vam anar tot el pilot junts a un ritme molt tranquil i amb alguna frenada que va provocar algun ensurt. De cara al pantano el grup es va començar a estirar una mica però no va ser fins passat La Sénia a la baixada quan vaig trobar el grupet amb el que vaig anar fins a meta.


En acabar la bici hem va sobrar gairebé 1h per dutxar-me, menjar i estirar una mica abans de la sortida de la cursa de muntanya, 32km desde Tortosa fins a L'Ampolla a les 14:30, hora on lo fred siberiano no acompanya massa. L'últim 1,5km més o menys el vaig fer amb la companyia de Pau Trummer (lo matxo Alpha de la nostra manada) que només amb la camiseta que portava ja pujaba la moral. En aquesta etapa la majoria dels 600 que vam entrar dins del temps vam entrar molt justos, així que com aquell que diu va ser arribar i engranar per a l'última etapa del dia.


Durant els primers metres del caiac de mar les onades eren prou considerables per a que entres una mica d'aigua a dins la piragua. Abans d'arribar al far les meues cames ja me la liaven i els calambres van fer la seva aparició estel.lar. Vaig aprofitar per fer una paradeta a estirar cames preocupant sense volar a Javi, a la motora de la creu roja i a un atra embarcació i a tornar-hi. Desde el far fins a meta Javi i jo vam anar practicament junts tota l'estona, intentant estirar una mica a Kiko i afinant la vista cap a l'horitzó per veure l'arc d'arribada.


No descriure les caretes que feiem tots sopant i esmorzant i passare directament a la piragua de riu. En aquesta etapa vam tindre la sort de que no hi havien mosquits, gairebé tota l'estona l'aire va bufar a favor i que ningú portaba una pilota per fer un partidet de furbito damunt la plaga d'algues que hi ha al riu. Vam substituir la tradicional parada a l'illa dels bous per una parada tècnica al club nou per descansar una mica el cul, i fins a Tortosa ja sense parar amb calma que teniem temps de sobres.


En arribar al club, un altra dutxeta, menjar macarrons i abans les 10 cap a la sortida de la pujada a Caro. Amb calma vam anar pujant fins, a la cabra amb la companyia de mun pare que tenia com a objectiu acompanyar-me, després en sol.litari fins al Pous de la Neu rebaixant gairebé 10 minuts el temps de l'any passat. Sha de dir també que la meteorologia ens va acompanyar.


Ja només quedava una etapa, 110km de BTT, la que l'any passat habia fallat, però enguany seria diferent, lo Vikingo de Treso com si fent la cursa de muntanya i la piragua de riu n n'hagués tingut prou, sería l'encarregat d'acompanyar-me durant tota l'etapa sense mostrar simptomes de cansament en cap moment i fent-me disfrutar del moment i fins i tot fent-me estar a punt d'amollar la llagrimeta. Amb totes les hores que he passat amb ell encara no he sigut capaç de descobrir on te amagat el botó per no notar el dolor ni notar res.


Finalment després de 25 hores, 17 minuts i 55 segons aconseguia el repte de ser LLOP! He de donar les gràcies a tots aquells que m'han animat durant aquests mesos, als ANIMALETS amb els que m'he ajuntat per entrenar, tant als que m'heu apretat los tornillos com als que m'heu permés relaxar-me una mica. TOTS i TOTES heu jugat un paper importantíssim. Felicitar també a tots els participants, a l'organització per estos 20 anys de Cursa del Llop i a tots els 600, tant als que hem aconseguit el nostre repte com a aquells que no ho han pogut fer.


dilluns, 7 de maig del 2012

Maratón de los Monegros



 Dissabte lo Sr. Burja i un servidor vam ser uns dels molts que van participar a la Maratón de los Monegros. Vam quedar a les 9 a Xerta per muntar en temps cap a Sariñena i quan ja teniem les bicicletes carregades al portabicis i tot carregat no hi habia manera de que el cotxe s'enjagues. Carreguem les bicis al maletero del meu cotxe més ràpit del que los mecanics de la formula 1 canvien les rodes i plenem raconets en les bosses i tot lo que portavem i cap amunt. 



Una vegada a Sariñena mos envien a aparcar una mica lluny del pavelló on hi habia la Expo, la recollida de dorsals i la Sortida i Meta. Muntem les bicis i a menjar macarrons. La recollida de dorsals bastant ràpida ja que molta gent ja feia cua dins i fora del corralito. Tornem al cotxe, posem lo dorsal i cap a la sortida que queda mitjoreta. Com podem anem colantmos fins on començen les tanques del corralito. aquí si que ja no podem fer més lo buitre i a esperar que tot començe.


Fins que no passem per l'alfombra de sortida es practicament impossible anar dalt la bici, Una vegada fora tampoc es pot correr massa degut a la gran quantitat de bikers, poc a poc anem passant gent per la dreta intentant anar els dos junts i en algun moment encara dins del poble ens toca posar peu a terra. En sortir del poble ja comença la guerra anar buscant foradets per on passar, intentant seguir sempre a Burja encara que en algun moment hem va costar. No se com ho fa pero per tot arreu passa l'animal. El primers kms es va formar algun tap per culpa d'algun bassal que como no, natros vam tirar detràs del primer que va pensar en tirar pel recte. Després ens vam distanciar una mica pero vam anar prou junts fins al penultim avituallament. Els primers 70km van passar molt rapids, en alguna pujadeta llarga i les baixades també llargues i rapides (tot és pista com a mi m'agrada). Els últims quilometres els vaig fer a roda en un grupet de 4 o 5 que tiraven bastant i encara per la pista em va tocar apretar una mica les dents per seguir-los, una vegada a l'asfalt ja anava més comode i no tenia cap problema. 



En creuar la meta (fent lo buitre una mica i esgarrapant alguns segonets al grupet del que me vaig aprofitar) pensava que me costaria moltissim veure a Burja en tanta gent, però me va vore ell i me cridava, casi lo xafo i no l'habia vist tirat per anterra. Mos mirem la cua per rentar les bicis i lo primer que pensem es en sucar-les al riu ja que podiem estar hores allí avanç no ens toques a natros (2 mangueres del karcher per a 6000 bicicletes i te la netejaven ells). Trovem una manguera a un lateral del pavelló en molta menys cua i allí ens quedem. Manguerada a les bicicletes, manguerada a natros mateixos per no anar tant marranos, la cola de les dutxes també era llarguissima. Mentre netejavem les bicicletes es va posar a ploure i no va parar fins que no les vam tindre carregades al cotxe. Pel que he pogut llegir a un blog als que els va enganxar l'aigua encara en cursa van patir bastant. Ja en roba neta vam baixar amb el cotxe fins prop del pavelló i allí ens va esperar lo plat de fideuà que va entrar molt i molt bé i me n'hagues fotut 2 plats més.

divendres, 4 de maig del 2012

A Sariñena falta gent!



Fa unes setmanes quan Burja me va proposar d'anar a la Monegros Bike Marathon he de reconeixer que no estava massa motivat i no en tenia massa ganes. Al principi volia anar-hi com si fos un entreno més en BTT i aprofitar ja que no he rodat distàncies llargues en "la burra". La setmana passada en la febra ho tenia encara més clar que aniria de tranquis, esta setmana no ho he tingut tant clar i al final me penso que demà apretarem un pelet. L'objectiu de "l'equipo" és rodar los 2 junts a un ritmet que puguessem aguantar bé durant los 119km i sobretot FARTAR COM A BACONS. El material ja està tot preparat, ara falta que lo motor ho estigue. Molta sort a tots aquells que demà pedalareu pels Monegros que se que ne som uns quants de coneguts.

dimecres, 2 de maig del 2012


Ja casi la tenim aquí, un meset per pulir 4 cosetes i A CORRER! Estic molt motivat, me sento més fort que l'any passat, tant fisicament com psicològicament i de moment no estic tant nerviós com l'any passat. Crec que enguany no s'escaparà lo llop. Ànims a tota la manada que ja ho tenim aquí.

dilluns, 12 de març del 2012

FINISHER!




Divendres a la tarda algo dins meu me recordava que el cap de setmana que estavem a punt de començar seria una miqueta diferent als altres, estavem a punt de començar el que per a mi era un dels reptes importants de la temporada. Cap allà les 20:15 ja estava a Xerta per recollir dorsals i casi casi preparat per a la sortida de la nocturneta a les 21:00. Una etapa curta (23km) i molt ràpida(menys de 2h 5), en algun moment potser més del que hagues volgut ja que volia reservar-me molt per al dissabte i el diumenge. A l'arribada menjar una miqueta i beure i cap a casa a pegarmos una dutxeta, menjar algo més i a dormir que en molt poques hores sona el despertador. A les 6 del matí amb una miqueteta de fred sortim tot el ramat de bojos en direccióa Paüls, amb molta calma ja que l'etapa que ens espera es durissima, 70km i 4000m de desnivell positiu que se diuen ràpit pero costen bastant més de fer. Les primeres 2 hores vaig molt bé al ritmet de Paco Estorach i Elena, però després de l'avituallament m'han tret uns 70 metres i mirant al terra hem passo l'entrada de la sendera i com molts altres continuo per la pista, vaig mirant curves avall per si els veig i no es així, començo a pensar que m'he equivocat, i que aquells que veig baixant davant meu també ho han fet. Al cap d'una estona decideixo voltar i muntar les 4 o 5 curves que he baixat, hem trovo un grupet i els dic que crec que anem errats, però ells decideixen continuar baixant així que m'ajunto a ells i de moment no vaig sol, baix de tot ens trovem un altre grupet que també se n'han donat conte que ens hem equivocat, alguns continuen pel GR, altres decidim desfer el que hem fet fins trovar una cinta. Magnific dia per perdres i fer uns quilometrets de més si senyor, el meu cap per un moment es plena de pensaments negatius que s'esvaeixen en arribar dalt i veure l'entrada de la sendera ben marcada, així que error nostre de no obrir los ulls. començo a baixar i vaig passant a altres corredors, però ja no intento agafar a Paco i a Elena i començo a emprendrem l'etapa amb una mica més de calma, aprofitant les pujades i intentant no prendre mal ni perdre molt de temps a les baixades. Arribo a Prat de Comte i a l'avituallament cares conegudes d'uns quants companys de la UEC que s'extranyen de veurem per detràs d'ells. És hora d'esmorzar i menjo com mai avanç habia menjat a un avituallament, pleno el camelbak i a continuar que no ha sigut res, Carlos me dona uns animos molt majos i me diu que ve una pujada "cabrona cabrona, però cabrona, més del que et penses, i una baixada cabrona cabrona", vaig tirant i encara continuo passant a altres corredors i al cap d'un ratet l'avituallament de Sant Roc mos espera a hora de dinar. Miro el perfil de l'etapa i el que portem i veig que se m'està fent molt llarga però que hi ha temps, vaig una mica llagat i baixant m'ho noto una mica. Quan crec que ja he menjat i he begut prou, i he plenat lo camelbak amb aigua de la font torno a acaminar encara menjant. Les cames van prou bé i lo tio del mazo no ha fet acte de presència. Les cames i el pulso pateixen los efectes de la última pujada i baixada forta avanç d'Alfara de Carles, la meta cada cop està més prop i anem bé de temps, m'ajunto amb Dani i Marc del Coll de l'Alba i en Xavi de la UEC i junts fem els últims kms a un ritme relativament tranquils però sense perdre temps. Mig en broma mig en serio pensem en com ens axecarem demà, algú diu que per sortir del llit ens haurem de tirar i que les sabates no ens entraràn als peus, estem destruïts però encara que sigui per collons avui creuem la meta. A pocs km de Xerta he de fer una cosa que mai avanç he fet en cursa, m'acoxo baix d'un garrofer i planto un pi com un senyor, hem sento més lleuger i en un parell de minutets de trotet suau torno a agafar-los. A la vía verda ens passa Isa i ens anima a trotar una miqueteta fins a meta i ens destrossa els plans de correr els últims metres i au, començem a trotar però no l'agafem. L'etapa ha sigut molt dura i realment una escavetxina, molts corredors han tignut que abandonar i suposo que algú s'haurà quedat fora de temps també, ara toca menjar, beure i descansar per estar el millor possible a l'etapa del diumenge. M'axeco relativament bé de cames, una mica tocat del genoll però correrem igual, queda una etapa i serem finishers, els 27km de la cursa de les Fonts i s'haurà acavat tot. Fins més o menys mitan cursa tot molt bé, a un trotet suavet i sense desgastar molt, a partir d'aquí el genoll es comença a queixar pujant i baixant. Blasfemem i bufem però no parem, tenim temps suficient per corretejar una miqueteta i fer troçets acaminant i si vol parar de fer mal ja pararà que jo penso ser més cabut que ell. Els últims km, ja una miqueta més plans m'obligo a fer-los corrent, hem d'acavar amb dignitat, la pista de terra s'acava i comença l'asfalt, Puça està allí amb la bici i hem diu que queda 1km. Aquest últim km vaig a disfrutar-lo, pujo una miqueta el ritme i allargo la passa, l'últim "esforç" i ja està, ja tinc el meu primer UT al sac creuant la meta en un temps total de 20 hores 9 minuts i 40 segons. Moltes gràcies a l'organització, als voluntaris, a la resta de corredors i a tots aquells que m'heu donat els vostres ànims.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Mo n'anem del cap?




El divendres avanç de dinar i en ganes de pedalar un ratet vaig trucar al Sr. Adrià per veure si volia sortir un ratet en la BTT i sense dir-li res ja me va proposar d'anar a l'Ampolla pel Coll de l'Alba. Rapidament i sense pensar-m'ho li vaig dir que si i au despres de dinar al lio. De camí a l'Ampolla vam trovar alguna petjada de llop a l'asfalt que mos marcava lo camí correcte. En arribar a l'Ampolla, Adrià se mira lo faro i me pregunta si: Mo n'anem del cap i nem al faro? la meua resposta va ser que si. A pedalar un bon ratet per caminets, observant als flamencs de bastant prop, fins arribar a la carretera que porta al restaurant Vascos i d'allí per la voreta de l'aigua esquivant alguna onada i intentant no xafar l'arena tova fins al faro. Una vegada allí les fotos de rigor i cap a l'Ampolla atra vegada per agafar lo tren perquè l'hora que era segur que mos tocaria enxufar les llumetes per voremos. Agafem lo tren de les 20:07 i cap a Tortosa a rentar la bici i cap a casa a dutxarmos i a sopar que la gana apreta.

dijous, 9 de febrer del 2012

Fa uns dies encara ho veia llunyà i ara queda un meset exacte, ja ho tenim aquí aixó. Divendres 9 -23km, dissabte 10 -70km i si encara estem vius diumenge 11 -27km. Motivació i algo de nervis se barregen dins meu.
http://www.utlesfonts.com/ca/

dilluns, 6 de febrer del 2012