dimecres, 11 de febrer de 2015

ULTRA TRAIL MONTNEGRE CORREDOR

Aquest passat cap de setmana hem tornat a la càrrega, divendres desprès de dinar vam pujar cap a Vallirana a casa el Sergi.

Dissabte una bona matinada, a les 4 va sonar el despertador ja que a les 6 teniem la sortida, i abans encara teniem que recollir el dorsal i passar el control de material.

És dona la sortida encara de nit i amb una mica de fred, m'ho emprenc amb molta calma ja que per endavant tenim 112kms i teoricament més de 6000m+. Continuo amb calma a les pujades i a les baixades involuntariament potser em deixo portar una mica més del compte, el terreny va ajudar bastant ja que pràcticament no vam veure pedres en tot el recorregut. Arribem al primer control amb una mica de neu al terra, toca prestar atenció on poses els peus ja que a part de neu hi ha gel també. És fa de dia i guardo el frontal a la motxilla. Passat el km 20 veig a l'Aleix que s'ha perdut i va una mica tocat del peu. Continuem junts fins a Dosrius (km 27'3) on estàn els pares del Sergi fent fotos i donant ànims.


Surto una mica abans que l'Aleix de l'avituallament i continuo sol fins a l'avituallament de Can Cabot (km 38'5), Portem gairebé 6 hores i el cap comença a tenir el primer moment "crític", massa hores sol i em menjo la bola pensant que anem massa depressa. Avituallo bé i arriba l'Aleix i dos nois de Sabadell, a partir d'aquí els dos ebrencs ja no ens separarem fins a meta.

Arribem a Can Jalpí (km 50'4) l'Aleix es canvia les sabatilles, jo decideixo continuar com vaig i aprofito per menjar bé mentre espero al company, em noto prou fresc però continuo preocupat pel ritme del principi. Sortim de l'avituallament i encara no hem fet ni un km ens toca esperar-nos a un semafor, sembla una broma, suposo que amb tanta densitat de població no hi ha més remei que fer passar la cursa per allí. El solet del migdia ens escalfa i decideixo treurem la tèrmica, em quedo nomes amb dos capes i manguitos.

Pugem a la Creu de Canet (km 57'1) i emprenem la baixada cap a Sant Cebrià de Vallalta (km 61'4), Sen's fa una mica llarga la baixada i a sobre ens saltem un cruce i toca tornar enrera. Finalment arribem i a dinar s'ha dit, que ja és hora.


Sec a una de les cadires i em trec la motxilla i les sabatilles, estiro les cames i menjo amb tranquilitat mentre amb el noi de l'avituallament comentem el perfil del que queda de cursa, el que ve ara és el més dur de la cursa i els kms i les hores ja es començen a notar. Sortim de l'avituallament i continuem al nostre pas, és posa a ploure al cap d'una estona així que treiem l'impermeable de la motxilla. A l'avituallament de la Creu dels Tres Termes (km 72'4) coïncidim amb la Lluna, l'única noia sub 23 i amb un senyor de Lleida, ens bebem un caldo, mengem alguna cosa mentre la gent de l'avituallament ens diuen que a la nit hi ha previsió de neu.

Continuem baixant i al cap d'una estona ja tornem a estar pujant, una de les llargues fa pinta, i abans d'arribar a l'avituallament de Hortsavinyà (km 79'5) on ens espera la família de l'Aleix al complet, ens segueix un gos que no es separarà de nosaltres fins a meta, és fa fosc i treiem el frontal abans d'arribar a l'avituallament.

Tornem a avituallar bé i sortim en busca del següent, l'únic que tenim controlat de tota la cursa ja que és allí on està la cervesa, a Sant Martí del Montnegre (km 89'2). Ens informen que degut a la neu i al gel ens retallen 7kms de cursa i ens saltem el Turó Gros, a aquelles alçades de cursa no ens sap gens de mal aquesta noticia, Entre els dos ens anem estirant mutuament, l'Aleix pujant i jo baixant quan el meu genoll i el quadriceps de l'Aleix ens ho permeten. Arribem al penúltim avituallament i ens diuen que queden 3 pujadetes curtes però intenses, les ganes d'arribar ja són bastant considerables però poc a poc anem fent i arribem a l'avituallament de Can Valls d'Olzinelles, a només 3'5kms de meta, la cosa ja pràcticament està feta i pràcticament ho fem tot corrent menys una pujadeta també curta i intensa. Així l'Aleix, el gos que porta uns 30kms amb nosaltres i jo arribem a Vallgorguina  i creuem el mateix arc on 17h i 5 minuts abans s'ha donat la sortida.



Moltíssimes gràcies al Sergi i als seus pares per allotjar-nos una vegada més a casa seva i pels ànims rebuts i a la família de l'Aleix per estar allí quan els kms és feien cada vegada més llargs. A l'Agustí de Lo Corriol pels consells i ajudar-me amb el material i l'alimentació, a  la Núria de Ph-Quirogel per facilitar tant la recuperació i que ja tingui ganes de no estar quiet, A Pau per explicar-me com fer el pà de dàtils i puguer emportar-me alguna cosa de menjar més natural i en definitiva a tots aquells que dia a dia feu que estigui motivat per continuar creixent com a persona i com a esportista.

Valoro molt positivament aquest primer Ultra de la temporada, ja que m'ha servit per aprendre una mica més de mi mateix i de com administrar les forces de cara als propers objectius de la temporada. He vist petits errors que espero corregir i fer unes bones curses a partir d'ara, encara que veig que falta molt de cap per a estar les mateixes hores sense la companyia d'algú que conegui. Així que gràcies també a l' Aleix per ajudar-me a fer més passables les hores.