Divendres en plegar de la feina vaig recollir a Roberto i amb una mica de pressa cap amunt, em canvio ràpidament i a recollir dorsals. És dona la sortida i m'ho emprenc amb bastanta calma ja que la primera etapa és molt planera i corredora i podria pagar-ho l'endemà a l'etapa reina.
Sortim a un ritme alegre però en tot moment sentint-me comode i controlant no pujar massa de pulsacions. a Roberto li agrada fer de pare i igualment va recordant-m'ho. Arribem a Aldover i com tots els anys l'ambient és espectacular, un altre any que el públic serà de 10. Sortim de l'avituallament i ens partim una barreta, i a partir d'aquí ja sense la companyia de Roberto fins a meta per aturar el crono amb un temps de 2hores i 48 segons, els primers 23kms al sac amb un bon crono encara que no m'he sentit massa comode a les baixadetes. Dutxeta, menjar alguna cosa i a esperar a la Tania que malhauradament s'ha torçat el turmell i no podrà completar l'etapa. Molts ànims i que la recuperació sigui ràpida.
Dormim poc més de 3 hores i ja sona el despertador, esmorzem una mica i recollim a un company del Sergi. En arribar a Xerta, l'Aleix ens comunica que no prendrà la sortida ja que està ressentit del genoll i ell mateix diu que a Paüls no arriba. Al principi ens ho prenem a broma, però veiem que no fa broma aquest cop (tu també a fer bondat i a recuperar-te que tenim que compartir més reptes i algun entreno guai). A les 6 i uns pocs minuts es dona la sortida de l'etapa llarga, 70kms i 4000m+ ens esperen avui. La gent surt molt ràpid i jo sense voler-ho també, i això que intentaba no passar-me.
En arribar a Paüls (km10) veig a l'Aleix i familia i a Albert Blanch que ha vingut a veurens també, em trec el tallavents ja que el cos ha agafat temperatura, avituallo i continuo en busca de la Refoia (km 18'5). Pleno els bidons d'aigua i començo a baixar amb un grupet que poc a poc s'anirà trencant degut al ritme bastant elevat que portem. A Prat de Comte (km26) més cares conegudes donant ànims. A partir d'aquí i sabent que la següent pujada s'agafa fort, afluixo una mica, menjo i m'hidrato bé i poc a poc vaig pujant fins al Tossal d'Engrilló (km32,8). Aquí, després de menjar i tornar a carregar líquid envio un whatsapp a Pau Trummer tal i com haviem quedat. M'enganxo a un parell de jesusencs, anar acompanyat sempre va bé encara que el cos i la ment no estiguin pasant cap mal moment per ara. Baixem també a un bon ritme fins a Sant Roc (km41) on tenim control de material i avituallament. Veig als pares del Sergi que han vingut a veure'l, a Roberto amb uniforme de feina i a Pau preparat per acompanyar-me, en principi sols fins a Alfara, però es va animar ell solet i va vindre fins a meta.
Sortim de l'avituallament caminant mentre continuo menjant-me una llesca de pà amb tomata i pernil salat, ara ve la pujada a l'Espina, una altra de les que és fan llargues i que quan penses que ja has arribat dalt i començes a baixar simplement és un engany, ja que tornaràs a pujar. Poc a poc anem passant gent, nosaltres al nostre ritme, sense cap pressa a les pujades, i a les baixadetes ens amollem una mica. Arribem al Coll d'Alfara i començem a baixar, la calor apreta fort i ja sigui per les barretes, per les sals o per beure de pressa, li comento a Pau que no em trovo del tot bé de la panxa i tinc una mica de ganes de vomitar. Més o menys a mitja baixada finalment ho trec, recordem La Cursa del Llop del 2012 on Pau també va veurem treure les últimes barretes i glops de sals. Ens agafa un basc al que hem passat a la pujada, anirem els tres junts fins a Alfara (km 53) ja que baixant per aquest terreny tant tècnic, tenim un ritme molt paregut. Allí ens refresquem a la font, plenem els bidons ja que estan completament buits. Fa molta calor, menjo bastanta fruita i algo de codonyat, torno a banyar el buff abans de marxar del poble, i continuem en busca del coll per trencar cap a la Coscollosa, a l'hombra d'un petit maset veiem a un altre basc descansant, l'anterior ens habia preguntat si aquí no plou ni fa mal temps que està tot sec.
Dissabte a la nit la feina va ser nostra per no adormir-nos amb el cap damunt les pizzes, i diumenge al matí esmorzant les cares que feiem el Sergi i jo també eren epiques, i no en parlessim de com acaminem. Tot i la mandra que ens fa correr, ho hem de fer, així que tornem a recollir al company i al lio que no ha sigut res, al menys aquesta nit hem dormit més.
Es dona la sortida i els primers kms les cames van molt atontades, parlem amb Kiko i li preguntem que fa allí, ens diu que no va massa fi, per a mi el primer plaer del dia poder intercanviar sensacions mentre corro amb algú de la seva talla, llastima que sigui pel motiu que és. El segon serà poder anar fent la goma amb Javi Gine fins a la Coscollosa, també llastima que vagi buit, i el tercer sentir-me amb forces suficients per intentar retallar-li alguns minuts al Sergi (la nit anterior de broma li vaig dir que anava a per ell, poc m'hagues imaginat que podria correr i tot).
Les meues cames van tardar uns 3 o 4 kms en activar-se, però quan ho van fer em van donar molt bones sensacions, així que vaig apretar tot el que vaig poder, fins i tot corrent alguns trams de pujada, i vaig gaudir de la cursa com no habia fet cap de les dues edicions anterior que habia fet l'ultra.
Van anar passant els kms i el meu cos no es sentia buit, feia caloreta, així que a cada avituallament mínim dos gots d'aigua caien, més codonyat i algun tall de taronja i una bosseta que duia de gominoles que no em vaig menjar el dissabte (la panxa va aguantar com una campiona també). Cada vegada la meta més prop, per la Font Nova ja anava acceleradissim i gastant els cartutxos a l'ample, en 8kms la meta ens esperava i feia pinta de que faria un bon temps.
Em va sortir ve la jugada i vaig aturar el crono amb un temps de 3 hores 42 minuts i 41 segons, molt satisfet per la marca, però per damunt de tot, de veure que el cos va rendir com tocaba i va recuperar bastant de l'etapa del dia anterior. El meu temps final va ser de 17 hores, 2 minuts i 36 segons, i un 43e lloc a la classificació general. Poc a poc anem millorant, i cada la motivació i les ganes són més grans.
Ja per acabar he de donar les gràcies a PH-QUIROGEL, dissabte la nit vaig ser previsor i a part d'abusar plenant-me les cames, també vaig posar una altra manta al llit, A l'Agustí de LO CORRIOL per ajudar-me a escollir el material (calçat a escollir a cada etapa i que agafar per a l'etapa de 70kms) i l'alimentació (el segon paquetet de gominoles GU va sobreviure fins al diumenge, potser per aixó tenia ganes d'apretar) Als voluntaris i organització per la feinada que fan i ben feta que la fan, als amics i demès públic per l'ambient que ens feu respirar durant els 3 dies i a tota la família de corredors, tant als de les 3 etapes com als d'una etapa.
Al Sergi dir-li que sempre que ho vulgui te casa aquí baix i espero que li hagi agradat el petit raconet que ha vist de les nostres terres. Un gran plaer tornar a compartir repte amb un crack com a persona i com a esportista. P.D. encara estic menjant coca de llardons, i bona que està!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada