dimecres, 8 d’agost de 2018

LA PURITO 2018

Aquest passat cap de setmana hem viatjat fins a terres andorranes per participar en la segona de les cicloturistes que teniem marcades al calendari per aquest 2018. Si la primera part de la "temporada" va estar encaminada cap al "pavé" de la Ronde Van Vlaanderen, la segona meitat ha estat centrada en acumular bastant desnivell per intentar patir el mínim possible a la brutalitat del recorregut de La Purito, 5200m+ concentrats en 145kms, quatre ports de 1ª categoria, un de 2ª i un "hors categorie".

Diumenge de camí cap a la sortida ja ens vam trobar amb Llorenç i un altre bomber, vam estar junts fins que es va donar la sortida a les 8 i uns pocs minuts, ens vam desitjar sort i Pau i jo vam tirar cap endavant. La carretera va pujant però no és fins Encamp que trencarem a l'esquerra per afrontar una mica més endavant, entre plantacions de tabac, les primeres rampes dures de la Collada de Beixalís (1ª). M'acalento una mica per fer-me foto en Purito, guardo el telefon i Pau s'escapa uns pocs metres, no em sento còmode, les cames no van com esperava però continuo pujant a bon ritme encara que una mica més lent que ell. M'espera dalt i comencem a baixar junts mentre em menjo una barreta entre corba i corba. Si pujant les sensacions no eren bones, baixant tampoc, i a més, als dos ens fan soroll els frens.

Començem a pujar el Coll d'Ordino (1ª), cadascú al seu ritme, sembla que ara les sensacions pujant són una miqueta millor però tampoc per tirar coets, i per donar emoció a la festa apareixen els primers simptomes de "calambre" i em començo a notar la falta d'oxigen a causa de l'alçada. Igual que a Beixalís, m'espera dalt i baixem junts fins a l'avituallament, on ens trobem un altre cop amb Purito i Hermida. Mengem i continuem baixant, la primera part bastant ràpida, la part final una mica tècnica. Es forma un petit grupet i continuem baixant en direcció a Sant Julià de Lòria. A punt d'entrar a Escaldes Engordany m'entra una vespa al casc circulant a uns 60km/h més o menys. Continuem amb el dia de castanya torta i la noto com va pegant petits mossets, paro i cau a terra bastant atontada pel cop que s'ha pegat contra el casc. Obviament perdo al grupet i a Pau, així que arroplegant gent pel camí continuo fins a Sant Julià.

Rampa duríssima dins Sant Julià per començar La Rabassa (1ª), primera meitat del port bastant dura, últims kms més rodadors, enganxant-me a algún grupet pujant gairebé a 20km/h. Ens retrovem a l'avituallament. Comentem el ritmet que portem, més prop dels 22km/h de mitja que dels 21, potser una mica massa forts i tot. Baixada tècnica fins a Sant Julià una altra vegada, ara amb bones sensacions ja, creuem cap a l'altra cara del vall i a pel plat fort del dia, el Coll de la Gallina (ESP).

Port dur, les cames ja van tocades però més o menys és va deixant fer fins a falta de 4kms per coronar-lo, allí a part del cartell que indica això, que queden 4kms també n'hi ha un altre que et dona la benvinguda a l'infern. El primer d'ells al 12'1% de pendent mitjana, i aquí ja si que les meues cames diuen prou i em toca parar a estirar. Quan les cames ja estàn una mica relaxades continuo cap amunt, és fa llarg però per fi arribo dalt, parada llarga per avituallar bé, fer 4 fotos i recuperar una mica. Possiblement sigue el port més dur que he pujat mai, i la baixada no es queda curta, carretereta estreta i plena de corbes de 180º que no et deixa relaxar en cap moment. La velocitat no és molt elevada però a un dels revolts em veig a punt d'agafar-lo recte, per sort queda en un ensurt i no arribo a sortir-me de la carretera, un parell de corbes més endavant el noi que baixa amb nosaltres si que el farà recte sense arribar a caure.

Tram de pujada "suau" cap a Andorra La Vella on Pau no sols em tortura a mi, sinó que som uns quants els que no li podem seguir el ritme a les "rampes de broma", sense veure-li la cara se que el cabró està passant-s'ho d'allò més bé. Ara toca el port més curt del dia, La Comella (2ª) sols 4 kms però amb bones rampes i la calor, igual que a La Gallina, apretant de valent. Aprofitem l'avituallament per beure bastant i posar gel dins al bidó, baixada curta i continuem pujant fins a Encamp, passem de llarg de l'avituallament i a per l'últim port del dia, visualitzem la meta a tocar als Cortals D'Encamp (1ª). Sols queden 9 kms i pujar a 2080m que se'm faràn molt llargs, veiem a Puça que ja baixa i continuem pujant. Buit de força a les cames i amb una mica de ganes de vomitar, els últims kms no són durs però simplement no sóc capaç de donar-li més velocitat a la bicicleta. Últim revolt i entrem junts a meta, però l'aventura no s'ha acabat. Hem començat el port amb Sol i molta calor, ara s'ha tapat una mica el cel i trona, decidim començar a baixar i quan encara no hem arribat on a penes fa dos minuts Pau m'esperava comença a ploure. Toca baixar xops, amb més precaució i tremolant.

Les males sensacions i la castanya torta van marxar amb la dutxa a l'hotel per donar pas a les ganes de tornar a esta festa idea de Joaquim Rodríguez Oliver, un dels responsables de que a dia d'avui m'agrade el ciclisme com m'agrada. A la roda de premsa on va anunciar la seua retirada deia que esperava que haguessim gaudit tant del seu ciclisme com ell ho habia fet, i la veritat es que si que ho vam fer. Moltes gràcies Purito pel teu ciclisme, per idear esta brutalitat de marxa cicloturista (diuen que la més dura d'Europa), i per portar-la al camp professional quan desde La Vuelta te van demanar que els dissenyessis l'etapa reina de l'edició del 2015.

Moltes gràcies també a tots aquells companys de fatigues, o simplement als que vos he plenat lo cap de vent en les meues històries.

Per últim agraïr a Pau Trummer per la il.lusió transmesa durant estos mesos desde aquella tarde en que pedalant un al costat de l'altre va sortir la idea de fer esta escapadeta de cap de setmana, i a la Gisela per aguantar-mos tant a un com a l'altre i posar-hi potser encara més il.lusió que natros mateixos.


Cap comentari:

Publica un comentari