III TRIATLÓ DOBLE OLÍMPIC TERRES DE L'EBRE

Que millor que un diumenge a la matinada després de tornar a sentir aquell pessigolleig a la panxa durant tot el dia anterior i pegar unes quantes voltes en gitar-te, a les 5 en punt del matí sentir sonar el despertador i axecar-te sense dubtar gens? Esmorzaret i cuarto de bany, carregar l'arma secreta i la resta de material al cotxe i a les 6:15 del matí cap a Sant Carles de la Ràpita. Allí, una vegada ja tinc la bicicleta muntada i tot el que hem pot fer falta preparat hem dirigeixo cap a la zona de transició, de camí ja hem trovo a Liberto, a David Gas i a Enric Boldú. Un cop dins no hi ha manera de trobar el meu lloc, cada vegada estic més nerviós i sort de Gas que em va ajudar sino crec que encara estaria allí buscant.

Per fi ja ho tinc tot al lloc, ara ja respiro una mica més tranquil i una vegada estem prop de la sortida la broma amb els companys m'ajuda a relaxar-me mentre em fico dins del neopre. A les 07:45 aproximadament entro a l'aigua a pegar 4 braçades. Bé bé estic motivat i prou tranquil.

Quan ens criden per a la sortida em poso gairebé al darrere del tot juntament amb uns quants companys més, se que si surto més endavant començare a rebre cops i agafades per totes bandes i m'agobiare, prefereixo sortir tranquil, entrar a l'aigua poc a poc i que sigui el que tingue que ser. Uns minuts abans de la sortida ens informen que degut a la temperatura de l'aigua (14'2ºC) s'escurça de 3000 a 1500m. Per una banda es una "bona" noticia pero per l'altra no m'agrada massa ja que el DO em servia com a test per veure que tal pintaran els 3800m de l'Iron Cat.

Els primers metres són una mica caótics, la primera boia està molt prop de la platja i el grup no s'ha estirat gens, jo no rebo cap cop pero sense voler en pego un a un company d'equip que no vaig reconeixer pero ell a mi si. Nado molt relaxat sense pensar que estic competint i la veritat es que tinc bones sensacions i noto que vaig prou bé, vaig passant gent i no em canso. De sobte i sense saber com, intentant agafar aire la meva boca es plena d'aigua salada sense poder evitar que coli cap a dins, poc va fer falta per treure la pizza d'esmorzar. En arribar a la segona boia i posar rumb de cara a la platja començo a veure gent plantada, continuo nadant ja que veig que el company del costat va a la mateixa velocitat intentant correr que jo nadant i quan toco terra em poso dret, veig 2 companys del TRIATE just davant i intento correr per agafar-los, ufff mala idea, m'he cansat més en pocs metres que en la gairebe mitjora que portem.

La primera transició bastant lenta, em costa treure el peu esquerre del neopre, el dret surt de seguida, recordo que a l'esquerre porto el xip i l'ajudo a sortir, ara ja està! un gel ND3 cap a dins, calcetins i casc i a pedalar! El peu esquerre no costa gens de ficar dins la sabatilla, i ara és el dret el que no vol entrar. Quan ja està tot correcte ja puc posar-me acoplat i a fer feina, per endavant queden encara 92km de bicicleta i 20km de cursa a peu aixi que caldrà regular una mica si volem arribar bé al correr. Durant el segment de bicicleta no està permes anar a roda, així que cadascú s'ha d'espavilar i tirar d'ell mateix. L'arma secreta, que ara ja no es secreta m'ajudarà a rodar una mica més de pressa del que ho faria amb la bici de carretera, vaig comodo i no paro de passar gent, sobretot als "repexos" ja que les meues cames són més escaladores que rodadores. 

A Santa Barbara ja començen a veure's TRIATE's a les rotondes, Carlos que normalment pareix una persona tranquila es torna boig, quins crits fotia l'animal! Continuem en direcció a La Sénia i a La Galera veig a Joan Fores que en un primer moment no m'ha conegut. Continuo pedalant acoplat a no ser que hi hagi "repexonet", pero toca parar per amollar unes gotetes, poca cosa. Ara ja si que fins a La Ràpita no penso posar el peu a Terra. Poc a poc vaig recuperant les posicions que he perdut amb la paradeta i sense adonar-me'n ja sóc a La Sénia. Més companys a una rotonda i carretera en direcció al Mas. No paro a l'avituallament, tinc líquid de sobre i al cuadre encara porto enganxada una barreta i un gel. Fins al Mas majoritariament tenim l'aire en contra i algun moment lateral, pero la cabreta no para de correr amb facilitat i ja queda poc per a la baixada amb el vent de cul gairebe fins a La Ràpita. Ho carrego tot, la velocitat és molt elevada al principi de la baixada i fa una mica d'aire, per sort no agafo cap rafaga lateral i no tinc cap ensurt, penso en les conseqüències d'una caiguda i el millor que podria passar seria deixar pell i carn per l'asfalt. 

Baixada llarga i ràpida i a Santa Barbara, Coco no se que diu del xoriçet roig, suposo que pregunta que vull pero no veig la barbacoa per cap banda. 3/4 de rotonda rapidissima i a acoplar-mos atra vegada, d'aquí 2 rotondes tornarem a veure a Carlos bramant com un hooligan, és fantàstic correr a casa.

A Masdenverge per segona vegada veig a muns pares, la veritat es que m'està sortint una bicicleta millor del que tenia previst, últim "repexo" i forta baixada fins a Amposta, a partir d'aquí serà tot terreno rodador amb el vent completament de popa, la bicicleta corre pero les meues cames com he dit més amunt no són rodadores i els de davant se m'escapen, pero els de darrere no poden atrapar-me amb els 10 kms que queden fins a Sant Carles. En entrar al poble ja trec els peus de les sabatilles no sigue cosa que no pugue i me toque correr patinant amb les cales. 

La T2 prou ràpida i bones sensacions al començar a correr, massa bones sensacions. Començo a un ritme una mica massa alt, els primers 10kms el puc mantenir pero no menjo quan toca. Durant la cursa a peu paro 2 vegades a pixar, i a la tercera volta a treurem la porqueria que porto dins al calceti, alguna cosa se m'està clavant al dit gros. Quan axeco la cama per treure'l m'agafa un calambre a la cuixa, ai! ai! ai! que patirem me penso. Fa poc que m'he menjat la barreta que portaba, més o menys a la meitat de la segona volta, si prenc ara un gel potser no notare l'efecte fins que estigui a punt d'acabar pero mel prenc igual, això que m'està passant em servirà de lliçó de cara a l'Iron Cat i a altres reptes i competicions. Se m'escapen Morales i Alimbau, els companys amb els que he anat fent la goma durant tot el segment de correr. Per sort els nens de l'avituallament em coneixen, no paren d'animar i quan els agafes el got d'aigua els veus feliços i et transmeten bones sensacions per no afluixar més el ritme. 

Les sensacions no són molt bones i la panxa comença a estar revolta, però ja queda poc per acabar. Menys d'una volta, els últims kms d'aquest circuit de 5km amb una mica de desnivell.A l'última passada per l'avituallament una de les nenes es posa a correr al meu costat, són lo màxim, jo de gran vull ser xiquet atra vegada. En pocs metres s'haurà acabat aquest test, amb algunes cosetes a millorar i sobretot sobretot amb moltes ganes d'arribar a l'Iron Cat i fer-ho bé. 

Per acabar donar les gràcies a la manada i als TRIATES per estar allí sempre, ja sigue per riure com per treure lo FUA, a Núria i a Enric per plenar-me les cames de PH-QUIROGEL quan s'ha parat lo crono pero  continuen fent mal, a Agustí LO CORRIOL que va estar a la Marató de la Fageda amb la paradeta, sinó segur que hagues estat per riuresen una mica de mi, i a muns pares per aguantar les matinades que els faig pegar i les hores d'entreno que ells diuen que patixen, en realitat jo se que xalen voltant per estes terres anant de cursa en cursa per culpa meua.

4ª CURSA PANXAMPLA

Avui un altre diumenge de cursa, de les curtes de distància però dura i tècnica en més d'un tram 22,22km i 1665m+, d'estes que lo tio del mazo es fàcil que ronde prop. Com tenia previst m'he posat bastant endavant a la sortida i a la primera sendera he arribat lo 8e o 9e crec. Pujant les sensacions no han sigut molt bones fins al 2on avituallament. A partir d'aquí m'he notat en la "potència" de cama que tinc normalment (no molta tampoc). Me noto comodo i deixar als corredors en los que he començat este tram de pujada. He de dir que he vist com l'Erik s'estaba equivocant de camí als pocs metres de sortir de l'avituallament i el corredor que tenia detràs se l'ha mirat i no li ha dit res continuant pel camí correcte, no se jo si a estes altures de carrera o a les que sigue és correcte no avisar si veus que algú s'equivoca, jo me penso que no i menos natros que no mos juguem res.  A partir d'aquí m'he notat en la "potència" de cama que tinc normalment (no molta tampoc). Me noto comodo i  puc deixar als corredors en los que he començat este tram de pujada.

Una vegada hem coronat i hem tornat al GR a trotar rapidament cap a l'avituallament on tenia al Matxo Alpha (la teniem marcada com a objectiu per ensenyar-mos les dents mutuament i no ha pogut ser enguany però tinc clarissím que ets un rival dur que me faràs treure lo FUA i lo REFUA). Paradeta a avituallar, m'infoma que vaig lo 15 o 16 i que Javi Gine acaba de passar i que desde allí encara es veu (vas encès en Javi i en tothom i ho saps).

En pocs minuts seguint les cintes fem cap a la primera tartera, els corredors que han passat davant meu deixen una mica de pols a l'ambient però no importa, la vista es espectacular, no puc encantar-me massa o me passaran per damunt. Poc a poc començo a baixar i me passa gent molt llançada que en pocs segons hem treuen una animalada de metres. Baix control de pas i a pujar cap a les rases un altra vegada, aconsegueixo passar als últims que s'han aprofitat de mi baixant, estic xalant molt i no vaig gens malament.

UFFF!!! diràs que fa airet per dalt no? sort que he fet cas a Agustí LO CORRIOL i he agafat lo tallavents! lo trabuc de Panxampla no el sentirem potser però los pets que fa si que es senten. Penso en la Ragna, en Javi i en algun altre que corre en tirants i no hem fan enveja en estos moments.

Acabem de pujar i a per la segona tartera, esta la disfruto més baixant i en un parell de minuts axecant pedretes sense parar de correr ja estic baix (en lo que me va costar pujar l'atre dia i lo ràpid que es baixa...) Allí estàn uns quants companys del Trail Roquetes entre ells Ivan (gràcies per la foto crack). A partir d'aquí fins al Toscà casi el terreno ja el tinc una mica estudiat, les últimes setmanes m'ha pegat per pujar algun ratet per aquí dalt. Avui no vaig del tot fi, el cansament ja es nota a les meues cames i me noto una mica patos, i ho notare passada la cova dels Adells quan entrompesare en una pedra i despres d'unes mil.lesimes o segons que es fan eterns la gravetat me guanyarà. M'axeco en la cama una mica rascada i adolorida pel cop i les mans brutes i la dreta en un cop que encara noto ara. Baixo un parell de minuts acaminant i quan el "doloret" de la cama i el susto s'ha passat a tornar-hi que no ha sigut res. Baixo pensant que al Toscà hem netejare una mica però en arribar a l'avituallament menjo i bec alguna cosa i a continuar, que ja s'olora meta.

Tornem a pujar una mica, no molta pendent i el cap i les cames ja tenen ganes d'acabar, la cursa m'està guanyant la batalla mental en estos moments i fins que no arribo a la carretera no sóc capaç de deixar de pensar excuses i canviar el xip, físicament no vaig tant i tant malament, m'està fallant el cap i au, el bessó dona algun indici de que qualsevol cosa rara que faigue pot convertir-se en un calambre però no me noto empajarat ni que les cames no responguen i la meta cada vegada està més prop, molt i molt prop.

Al final lo 24e de la general d'homes en un temps de 2h 57 minuts i 25 segons. Molt content tot i que les bones sensacions a ratets m'abandonaven i que degut a la rascadeta de la cama no he pogut gaudir de la recuperació del PH-QUIROGEL. Ha tocat recuperar estirat al sofà mirant la Paris-Roubaix i posterior migdiada de casi 3 horetes.

UT les Fonts 2013

Divendres durant tot el dia vaig estar una mica més nerviós del normal, ja que a la nit començavem un dels objectius de la temporada, lluïtar per tornar a ser FINISHERS de l'UT de les Fonts.

A la primera etapa d'uns 23km i molt poc desnivell volia portar un ritme prou suau, i al principi va ser així fins que a roda de Puça i Elena poc a poc es va anar pujant el ritme a la vegada que la pluja banyava el terreny. Prop del primer pas pel barranc de la Conca vaig afluixar una mica el ritme ja que volia desgastar el mínim possible que dissabte n'eren 70 que es diuen ràpid. Per creuar el barranc vaig parar a treurem les sabatilles i sense massa pressa cap a Aldover. L'ambient dins del poble, al voltant de l'avituallament, ESPECTACULAR! tot i la pluja l'afició ja va deixar clar que durant tot el cap de setmana no ens deixarien anar fluixos de moral. sortint del poble començo a correr sol, tornem a passar el barranc i ja a correr cap a Xerta amb ganes d'acabar i descansar per dissabte.

Poc a poc vaig passant corredors i sense adornar-me'n es crea un grupet a roda meua, no se si seràn els entrenos nocturns en solitari pero no m'agrada anar tant acompanyat i fa estona que necessito parar a pixar així que perquè no fer-ho ara? Amb la bufeta buida tornem a posar-mos a un ritmet comode per fer els últims kms fins a Xerta i parar el crono amb un temps de 2h 7min "Merda! jo no volia correr tant. I si demà passa factura?".

Sense perdre molt de temps marxo cap a casa a dutxar-me, sopar i estirar bé, 4 freguetes, les cames gelades i al sobre que d'aquí poc més de 4 hores toca diana.

Pocs minuts més tard de les 6 del matí ja tornavem a correr amb el frontalet al cap, regulant molt que com he dit unes línies més amunt ne toquen 70 "i prou" en los seus 4000m+. En aproximadament 1h (no se lo temps exacte perquè fa no se quants mesos que no se que vol dir portar un crono al canell) ens plantem a Paüls, primer avituallament líquid del dia, crec que tothom tè com a mínim un peu banyat, el barranquet baixa amb aigua i no hem saltat prou per no sucar. A la plaça a part de l'avituallament tenim una mica d'afició, els companys de l'ATE COLL DE L'ALBA que segueixen a Nando. Em diuen que intente no correr sol i fins a la baixada cap a Prat de Compte anire acompanyat en tot moment, disfrutant com mai habia fet de la pujada cap al Montsagre, amb una dutxeta d'aigua fresqueta i bona d'esta de monte. Al principi de la sendera de baixada ens trovem plantat l'avituallament i el control de pas, enguany segur que no ens perdrem com l'any passat. Començo a baixar i "no m'ho crec, estic passant gent baixant quan normalment me passen". Continuem cap a Prat de Compte a bon ritme pero sempre en molt de cap, queden molts kms per davant encara. Primer avituallament sòlid i primera cerveseta per veure més clara la pujada que ens espera, encara recordo les paraules de Carlos l'any passat, quan deia que venia una pujada "cabrona cabrona, però cabrona, més del que et penses" La pujada la faig tota acompanyat i una vegada dalt a la cresta sento a Albert Forcadell que hem crida, bé bé, finalment no m'ha acompanyat però ha vingut a animar, que crack!

En sortir de l'avituallament SORPRESA! encara queda una mica de neu a un costat de la pista, i natros en maniga curta i pantalonet curtet, continuem en direcció a Sant Roc en busca del proxim avituallament, baixant em noto bé i passo a alguns corredors més sempre procurant no engrescar-me més del que toca que encara no hem passat l'Ecuador de l'etapa. A Sant Roc tornem a tenir avituallament sòlid, molta gent animant i muns pares en les sals, perfecte perquè el líquid del bidó comença a ser aigua i prou.

Sortint veig a Joan Estrada que m'acompanya unes decenes de metres mentre em pregunta com vaig i estes coses que es solen preguntar, m'ha alegrat molt veure'l i amb un somriure a la cara torno a pujar, fins els primers metres de l'espina vaig sol i m'agrada, estic disfrutant molt dels moments que no veig a ningú ni per davant ni per darrere, dels que vaig acompanyat també ja que porto molts kms fent la goma amb Ivan i Bernabe, i Ferran que els acompanya uns quants kms. Coronant l'espina, a part de xafar neu també comença a ploure, truco a Agustí per dir-li que començo a baixar i se m'escapen els 3 companys que ja no els podre agafar més en tot el que queda d'etapa. Sense encantar-me massa i amb un parell de relliscades continuo en direcció a Alfara de Carles on tenim un altre avituallament i desde on tindre companyia assegurada fins a Xerta ja que Agustí m'acompanyarà i farà més distret el camí. A l'avituallament cares conegudes, Leo i tota la família i Montse, no recordo si hi habia algú més.

 Anem pujant a prou bon ritme fent la xarradeta, pensant en futures jabalinejades (per a variar), rises i algun que atre pet i passem a un parell de corredors, disfrutant del paisatge que els ports ens ofereixen. Al cap d'una estona de broma em diu que he trencat als meus rivals ja que els que hem passat no han pogut seguir el ritme, no es veu ningú ni per davant ni per darrera, m'encanta, és com si no portes un dorsal i sols fos una jabalinejada com la de la tarda abans de la cursa del pastisset. Van passant els kms, veiem la Mola, Paüls, baixem cap a la Font Nova i quan ja no esperava veure'l allí està Pau Trummer i Carlos. L'última cervesa de l'etapa acompanyada de pa en tomata i "animalet mort", el cansament ja es nota moltissim però avui creuarem la meta de dia. La conversa amb Agustí ja està arribant a nivells de que lo cervell no rega bé, no se qui està pitjor dels 2, ell està fresc però crec que l'aburriment de portar un ritme "hiper cochinero" quan va fresc li està afectant. Canal, pista, un troçet de sendereta, pista, ens passen alguns corredors a un ritme molt alt, li dic que la gent va forta i la seua resposta es que jo no me moc del puesto casi, via verda, entrem al poble i si, tè raó, la vorera passa molt i molt lenta pero no deixo de "correr" fins a meta. El dia ha sigut llarg, una mica més de 12 hores per completar l'etapa.

Despres d'una dutxeta, estirat a la camilla vaig deixar que Núria anes fent, primer una mica de massatge i estiraments, alguna arrepretadeta fluixeta a algun múscul que no sabia que tenia i ben "huntat" de quirogel, quina sensació de frescor a les cames i "quin fred"

A dormir pronte, a les 11 segur que ja feia kms, diferents als de la resta del dia, no va costar gens adormir-se, i cap allà les 3:20 vaig axecar-me per anar al labavo, desprès va costar-me molt tornar a dormir d'una tirada fins que sones el despertador. Esmorzaret, notar que les cames estan prou senceres i cap a Xerta que sols estem a 27km de ser finishers, si si a 27km i au. Normalment una cursa de 27 km sol ser de les llargues ja, però diumenge no tenia aquesta sensació, tenia la sensació de que anava a fer un últim "passeig" per creuar per última vegada l'arc d'arribada.

Comença la cursa i les sensacions no són del tot les esperades, però no passa res, poc a poc amb el pas dels kms el que ha començat sent un trotet molt suau, practicament clavat, es va alegrant o això em pareix a mi, noto que tinc prou força a les pujades, i aprofito per passar a alguns corredors, les baixades no són lo meu. m'agafo al grupet de la UEC i vaig bastant de troç amb ells, fins a la pujada a la Coscollosa que apreta una mica i me'ls deixo, agafo a Elena i a Puça i tambe els passo, pero baixant ells em deixaran a mi. Disfruto molt de la pujada i de la baixada tambe, les cames estan prou senceres, els genolls i els turmells no es queixen massa i no baixo molt més lent del que ho faria anant fresc. Avituallament a la Font Nova, Rocio m'informa que queden 8km fins a meta.

Queden 3 pujades i au, la feina ja està feta i vaig molt bé de sensacions, estic disfrutant moltissim del cap de setmana i segur que continuara així fins a meta, els trams de baixada se'm fan una mica pesats, com sempre, menys l'ultim tram de sendera aixi una mica tècnica pero sense molt desnivell, disfruto passant les últimes pedres i en no res xafem pista. Una mica més endavant tornem al canal, on deixavem l'asfalt divendres per començar a xafar pedra, avui deixem enrera les pedres, la terra i el fang per tornar a xafar l'asfalt i aconseguir ser finishers un any més, la feina ja està feta, però vull correr a un bon ritmet desde aquí fins a meta, disfrutant el moment i sentint per últim cop els ànims de la gent.

 Els últims metres es fan sols, les cames ja no es queixen per a res, si hi habia dolor a alguna part del cos aquest desapareix, sols notes l'alegria de veure que tant físicament com mentalment el cos funciona perfectament i que tens ganes ja de recuperar-te una mica per tornar a calçar-te les sabatilles i fer "lo jabalí", ja sigue sol o en manada.

24h Corrent, acaminant i pedalant per la Marató de TV3

Ahir a les 13h vam començar a Sant Carles de la Ràpita 24 hores solidaries per recaudar fons per a la Marató de TV3. La idea era que desde les 13h del dissabte fins avui a les 13h sempre hi hagues algú corrent, acaminant o pedalant a un circuit de 6,5km que donaba la volta al poble. Albert Ginè i jo hem intentat fer les 24 hores però finalment no ha estat possible, quan portavem unes 14 hores i mitja el turmell esquerre ha començat a fer molt de mal, m'hagues agradat completar les 24h per totes aquelles persones que han lluitat contra el càncer, i en especial per aquelles essers estimats als que la malaltia els va guanyar la batalla, però he tingut que plegar ja que me costaba molt avançar. A les 4:00 en punt de la matinada un cotxe de la policia local m'ha deixat passar a un pas de zebra i en l'estat que m'han vist directament m'han dit que puges. He estat un ratet assegut a la taula i he marxat a dormir al cotxe. Quan m'he despertat he preguntat si Puça encara continuava i m'han dit que no que també ha plegat a les 16 hores i quart per fortes punxades a la panxa, ja va sortir en molesties però ara ja era insoportable. El nostre objectiu personal no l'hem pogut complir però entre tots si que hem aconseguit l'objectiu principal de l'esdeveniment, en tot moment hi habia gent al circuit, en total 70 persones, més de 1000km acumulats i 1050€ recaudats.

Moltes gràcies a tots els que d'una manera o altra heu aportat el vostre granet de sorra. Que n'aprenguin aquells que mos governen de que vol dir ser persona.

Ja tenim proper repte, aquesta tarda m'ha passat pel cap la idea d'unir-me a Albert Giné en les 24h de La Marató de TV3 a Sant Carles de la Ràpita. 2 dies després de la marató de Castelló me noto molt bé de cames i no em fa mal res (la primera vegada que no vaig 4 dies picant-me pel carrer en qualsevol iaio). Ja vorem si el cos ha recuperat de veritat mitjanament bé i si som capaços d'aguantar 24h sense parar. A casa no ha agradat massa la idea i no se si al final els he convençut de veritat o si ja me donen per impossible. Tant si aguantem les 24h com si pleguem el nostre patiment no tindrà ni punt de comparació amb l'esforç que fan totes aquelles persones que dia a dia estàn lluitant contra el càncer.

http://www.facebook.com/events/469132936470771/ entreu a l'event per a més informació i si teniu algun dubte.

III Marató Internacional Ciutat de Castelló

07:00 am, és hora d'axecar-se i barallar-nos amb un plateret de pasta. La roba està preparada desde la nit anterior, el dorsal a la camiseta i el xip a la sabatilla esquerra. Uns minuts abans de les 8 agafem el cotxe i cap a la sortida. Acaminem fins a l'hotel on han dormit Paco i el seu germà per si els veiem, com no és així ma mare i ma iaia es queden per allí i el meu pare m'acompanya a la sortida. Uns 15 minuts abans de les 9 començo a trotar molt suaument, gairebé acaminant, encara no estic molt convençut de si podre seguir al globo de 3:30. He di pixar i aprofito uns arbustos on no sóc l'únic que els rega. Cap a les 8:55 entro al caixó de sortida i continuo una mica més endavant per intentar situarme el més prop del globo. L'speaker va parlant per motivar al personal, penso en les paraules que diu i tots aquells corredors que han preparat el dia d'avui durant mesos, gent que potser és la primera vegada que corren els 42,195km i gent que avui correrà la seva 35ª marató. Penso en tota la manada la primera vegada que l'speaker diu "Tu eres el espartano", a pocs segons de la sortida ho tornarà a dir mentre sona "carros de fuego".

Sortida, com es típic s'acamina molt lentament i fins i tot es para 2 o 3 vegades fins que la cosa no s'estira una mica, passo l'arc i COLLONS! que fot lo globo tant lluny? poc a poc anem passant gent sense passar-mos en lo ritme, recordo perfectament que va passar-me a Barcelona al 2011 i no tinc ganes de tornar a repetir-me constantment a mi mateix lo de "corre, no acamines, no te convertixques en un cadaver". Passem el km 3, estic casi a l'altura del globo i noto que el ritme que portem és molt més lent del que podria portar, ho penso un parell de vegades i me decidixo a deixar-lo atràs, me la vull jugar, tinc molt a guanyar i poc a perdre i si corro l'Iron Cat no tindre a ningú que me marque el ritme. Van passant els kms i les sensacions són bones però tampoc per a tirar coets, km 10 en 58 minuts, encara no vull fer calculs de temps, mitja marató en 1:42 i les cames pesen una mica, ai ai ai que patirem. anem aguantant sense afluixar el ritme i intentant no apretar, km 30 i  tinc més bones sensacions que a la mitja, PERFECTE! pel meu cap sols passa que queden 12kms i au, ni hi penso en que ara pot apareixer un muro i tornar-mos detràs del globo de 3:30.

Arribo al km 36 i del muro ni rastre, com a molt un petit bordillo, tal com tenia previst muns pares estàn allí i me donen un altre gel, vull acabar els ultims 6kms bé i si puc disfrutar-los millor. Involuntariament m'accelero una mica, no m'agrada lo ritme que porta lo iaio de la camiseta verda, si vol marxar que marxe que jo fare la meua. Els kms tornen a passar prou ràpids, i pel centre de Castelló el públic ajuda a que la moral estigue alta, alguns carrers pareixen ports de muntanya del Tour de França. A un d'ells sols deixen un passadís de menys de 3 metres d'ample, impresionant, coses aixi fan posar a un la pell de gallina. Entre la gent apareix el cartell del km 41. Un p_ _ _ km i ja s'haurà acabat tot, no se quin temps porto ni m'importa, se que fare menys de 3:30 i ja estic content, ara si que ja podem baixar un pinyo i anar en busca del 42. Passa molt ràpid, i en no res estem a la part de dalt del Parc Ribalta on està situada la meta, última curva i abans del cartell del km 42 ja apretem una mica les dents i llançem l'sprint. Mentre corro els ultims metres sols puc vore que el crono marca 3:23 i algo. Impresionant, no me puc creure el que han mig vist els meus ulls. Fa una setmana tenia dubtes de si les meues cames continuarien prou bé per afrontar 42195m, avui puc confirmar que si, que puc acaminar bé, no me fan mal les cames, i per rematar-ho en millor marca personal en un temps de 3:22:19.

ENTRENOS EPICS PASSATS PER AIGUA

Ahir tot i la pluja vam doblar entreno, al matí sortideta amb uns quants companys de l'ATE per fer el reconeixement d'un possible circuit per al tram de BTT del duatló de muntanya, un recorregut bonic i dur a la vegada i si a més li sumes que la bicicleta de muntanya no es lo meu i la pedra està banyada te sortiràn alguns metros de baixar senderes a peu, però crec que en sec ho hagues pogut fer tot sense baixar de la burra. Despres de dinar a buscar el tallavents a casa Treso i cap a la coveta per "correr" en Pau Trummer. Pujant amb el cotxe va començar a ploure molt fort i en algun moment se'm va passar pel cap donar mitja volta i cap a casa (el que hagues fet qualsevol persona en una mica de coneixement). Arribo a casa Pau i te l'hortet tot inundat, en pocs segons fora del cotxe pareix que porte hores sota la pluja, comprovem els primers desperfectes de l'aigua i cap a dins a la vore de la ximenea fent la xarradeta i intentant comunicar-nos en Roberto, que no podrà pujar perquè la carretera dels Reguers està tallada. Aproximadament 1h més tard els 2 i un dels gossos sortim disposats a trotar una mica sota la pluja i disfrutar d'allò que segurament els meus ulls no tornin a veure mai més, algun tram en l'aigua gairebè al genoll i creuant un camp llaurat per un dels laterals deixant unes xafades pitjors que les d'una dotzena de senglars. Finalment arribem a un punt on no podem continuar sense creuar el barranc, donem mitja volta i tornem per la pista, ha deixat de ploure o espurneja una mica, el cel te un color gris clar. Desde un punt prou elevat es veu Tortosa entre les muntanyes de la Vall Cervera, damunt la vall de l'Ebre tot es foscor i alguns llamps molt espectaculars, nosaltres tot i que insconscients som uns privilegiats de gaudir d'aquest espectacle, per tot arreu rajant aigua en abundancia, sentint-nos lliures mentre la civil.lització pareix Mordor. Tornem a la coveta i veiem que la força de l'aigua ha fet més mal, rescatem les caixes de les abelles pujant-les damunt del marge, les que han sobreviscut estan molt atontades aixi que no hi ha cap problema en manipular-les tal i com anem vestits. Entrem dins a casa, tronquet al foc, dutxeta en aigua calenteta, xocolate calent sucat en pa torrat i a disfrutar de la companyia d'un crack, mentre parlem de possibles reptes i esperem que pare de ploure per tornar cap a casa.

 Moltes gràcies Pau per fer-me disfrutar unes quantes hores cada cap de setmana encara que s'hagi de fer l'animal i acabar amb les cames rascades i perdent petites quantitas de sang per la vegetació.