diumenge, 2 de març de 2014

3 EN 1 disculpeu el retard

Per continuar en la ratxa de cròniques escrites en retard avui toca la Mitja Marató de Tortosa, el campionat de Catalunya de duatló per equips i la Pujada a la Foradada.

Començarem per la mitja, enguany estic tocant bastant de terreno pla i pareix que les series m'estàn fent mig ràpid i tot, mai abans n'habia corregut cap i sent la del meu "poble" tenia l'excusa perfecta per estar a la línia de sortida. Com ja tenia parlat amb el mister surto amb el globus d'1h 24 i fins al km 9 no em desenganxo del costat de la llebra, allí veient com uns quants corredors, entre ells David gas poc a poc van guanyant terreny apreto una mica fins que passat el km 10 contacto amb ells, David i un altre corredor pugen un pelet el ritme i no els puc seguir però en tot moment els tinc a vista. Em quedo una mica en terreny de ningú i el ritme (elevat per a mi) se'm fa díficil d'aguantar però intento continuar per sota de 4'/km. A l'alçada de la universitat per fi puc enganxar a Gas i continuar apretant dents fins a meta aturant el crono amb un temps d'1:23:03. Molt satisfet de la cursa i amb mal de cames els dies següents, va ser necessari fregar bastant de PH-Quirogel per suavitzar aquesta sensació.

El dissabte següent vam enviar una expedició d'ilercavons cap al territori dels espartanos del Prat. L'expedició la vam formar Kiks com a capità de l'equip, Sito com a persona de coneixement, Edgar "Sueñecito" (que no va dormir durant lo viatge esta vegada) i Gerard lo galgo junior de La Cala.

la veritat es que segurament vam ser l'equip que més va xalar abans d'entrar a boxes, primer intentant fer cap al lloc, després per allí recollint dorsals i estes coses d'esportistes i dinant al Bar Jaen (mos va marcar a tot l'equip crec). Unes horetes més tard vam aconseguir deixar los cavalls de batalla a boxes, escalfar una mica i encara mig gelats a pel primer segment de correr, per a mi el que més dur se'm va fer. Fem la T1 i sortim prou junts els 5, començen els lios a l'hora de donar relleus. A mitant primera volta Edgar fa l'afilador amb la roda de Gerard i va a terra, s'axeca amb una bona cremada i la roda del davant una mica boteruda, tot i aixó el tio va continuar donant relleus en un parell de COLLONS. A l'última volta pareix que per fi anem més compenetrats però ja toca entrar a boxes.

Faig la T2 més lenta que els companys i els toca esperar-me, però les cames ja s'han activat i al ritme que ens marquen les dos llebres puc seguir prou bé, sort dels veteranos que feien frenar als galgos que si no... la xalera tot i els incidents no mo la treu ningú.


Avui hem anat a La Pujada a La Foradada, que enguany era Copa Terres de l'Ebre i ja que Lo Corriol mos ho va demanar pos cap a La Ràpita a vore que sortia. Sortida forta amb el grup de davant (primer fallo) i abans del km 2 mort ja, he afluixat una mica però fins que no he portat 1h de cursa no m'he acabat de sentir del tot comode. A partir d'aquí i fins a la segona hora de cursa les sensacions han sigut prou bones, pujant me noto una mica més fluix que l'any passat, suposo que retallar el treball de força i tocar menys muntanya que l'any passat se nota, però baixant he de reconeixer que m'ho he passat bé i no m'he vist tant lent tampoc. Una mica abans de les 2 horetes de cursa m'ha agarrat Kiks, aproximadament pel km 13, i fins dalt a La Foradada a fer una mica de gregari treballant per al capità i disfrutant de les magnífiques vistes. En coronar avituallament ràpid i a emprendre la forta baixada per la Campana, allí m'ha intentat marcar ell el ritme però no l'he pogut seguir, massa tècnica per a mi.

A partir d'aquí m'he dit a mi mateix que a disfrutar del que quedava de cursa i així ho hem fet fins baix a l'últim avituallament, el cap ha començat a dir que no i ha sigut que no, i per rematar-ho la fatiga de les últimes setmanes i el tio del mazo que ha baixat desenfrenat i m'ha fotut trompada, sort de Laure que també anaba una mica fus que m'ha animat per continuar els dos junts fins a meta i entrar agarradets de la maneta, un gran esportista i millor persona. Oco que encara està creixent i farà mal. Les sensacions no han sigut les esperades ni les que mereix una cursa tant frestega i bonica però de curses com la que he fet avui s'apren, quan les coses van bé no prestes tanta atenció a la lliçó.






Cap comentari:

Publica un comentari