dimecres, 4 de juny de 2014

CURSA DEL LLOP 2014

Un any més hem volgut repetir el repte de ser Llops, aquesta edició amb una manada molt nombrosa i amb molts amics formant part d'ella.

El llarg cap de setmana ja va començar divendres a la tarda amb l'entrega de dorsals, el briefing i deixar el material que necessitariem a l'organització.


Dissabte al matí, després de pegar més voltes de les que calien la nit anterior, vam començar ja amb el dorsal 600 a intentar ser llops, per endavant ens esperaven 170km per les carreteres del Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Priorat, Baix Camp i Terra Alta. Els primers kms vaig poder aguantar amb un grupet fins a La Torre de Fontaubella, a partir d'allí i fins la baixada del Coll de Fatxes vaig anar sol. Un noi de La Ràpita em va agafar a la baixada i a roda d'ell vam enganxar a un company d'ell, un altre ciclista es va afegir també a nosaltres i per acabar el grup el meu company d'equip Liberto, que anava una mica més endavant que jo i pràcticament vam anar junts en tot moment fins a meta, esperant-me quan entre Miravet i Pinell hem quedaba despenjat del grupet.


La segona etapa va ser la cursa de muntanya del Riu al Mar, l'etapa que normalment fa la selecció de qui pot ser llop i qui no. Al principi vaig voler anar molt conservador, sense forçar massa ja que la baixada és pot fer molt llarga si apretes massa a la pujada. A mitant pujada però, la calor i el ritme elevat al principi de la cicloturista van passar-me factura amb algun moment de mareig i impedint que les barretes m'entressin. Amb més de 2h al cronometre vam arribar als ventiladors on ens esperava la sorpresa d'Ivan, avituallament, deixar la motxilla i canvi de sabatilles i a CORRER  amb Kiks i Oriol Macià cap a l'Ampolla que no ens podem encantar gens. Finalment a meta ens sobren uns 5' per "recuperar" de cara a l'última etapa del dia.


Pugem al kayak amb l'ajuda de Victor, Adrià i Carles i ens preparem per a la sortida, 16 kms són els que ens separen de la platja de Riumar, el mar està una mica mogut fins passat el far de la punta del Fangar, però tret d'alguna onada que m'entra per dintre del cubre casolà que hem va fer la meva mare no tinc massa problema. Poc a poc el mal de cul es va apoderant de mi i baixa molt el ritme, però anem bé de temps així que no cal preocupar-se fins que per culpa de despistar-me momentaneament vaig a l'aigua, però puc pujar sol abans que arribi la motora de la Creu Roja que tenia uns metres més endarrera atenent a un palista que tenia problemes amb el timó i puc continuar amb 4 dits d'aigua fins a meta.



Final de l'última etapa i cap a l'hotel, dutxeta i massatget i a sopar. Fa goig una taula de llops tant llarga, i desprès de sopar cap a l'habitació a preparar-nos  per al dia següent mentre comentem la jornada amb el meu company d'habitació, quin crack el Sergi.


Ens despertem a les 4:55, hem dormit els dos prou bé i baixem a esmorzar, l'ambient entre els llops ja es d'estar fent broma de bon matí, millor començar amb bon humor tot i la matinada. 

Passades les 6 del matí es dona la sortida a la primera etapa del dia, els 24 kms de riu que separen Jesus i Maria de Tortosa, i per si amb les algues no n'hi habia prou, aquest any el vent s'ha sumat a la festa, bufant d'una manera extranya que feia que molts cops no sabes per on portar el kayak, i per arrodonir-ho amb el timó inmobil.litzat degut a que el dia anterior vaig trencar un cargol quan vaig bolcar. El mal de cul també ens va afectar a la majoria en aquesta etapa.


Temps de sobres per menjar i fer-me un massatget i a per la mítica pujada a Caro, pel que tinc entés, la mitja marató d'asfalt amb més desnivell de Catalunya. Fins a Carreretes vam anar bastant tranquils i a partir d'allí anar fent al meu ritmet, sempre acompanyat del meu amic Agustí, culpable d'algun dels meus reptes, persona amb la que els kms es fan sempre menys pesats. Moltíssimes gràcies per acompanyar-me en aquest repte i per estar a l'arribada de l'Ampolla i de la BTT. Arribem al Portell i fins a meta continuem fent, crec que tot corrent, i ens passa Kiks com una bala, sense saber d'on ha sortit aquest boig amb aquesta força si fa un moment ni se'l veia? Passem el Pous de la Neu i últim repetxonet fins creuar meta, curt però intens.


Mentre Núria li acaba de fer el massatge al Jordi Pàmies aprofito per menjar i beure una mica amb calma, massatget, canviar-se i cap a la sortida de la BTT, l'última etapa que ens separa d'aconseguir l'objectiu de tornar a formar part de la manada.


És dona la sortida i al nostre ritmet anem pujant poc a poc a la Mola, a trams patint una mica, les cames ja noten el cansament acumulat durant tot el cap de setmana. Arribem a Terranyes i la veritat és que el poc que he axecat la vista del terra ho he disfrutat, sort d'això que si no... Entrem a una sendereta que fa una lleugera baixada, molt fàcileta, però a la que sortim del bosc i la sendera encara cap a baix la cosa canvia radicalment, per a mi i l'Oriol és massa tècnica i pràcticament la fem tota a peu, se'ns fa llarguíssima però per fí fem cap a la pista de baixada, ara la velocitat puja una mica però a cada repetxonet per petit que sigui, els dos esbufeguem. Passem Horta i continua la baixada, i de cop la pista torna a pujar molt empinada fins que es transforma amb un altre sender, continuem uns metres fins que ja no podem ciclar-la per falta de tècnica i xispa a les cames i toca continuar a peu. la calor apreta fort i el temps va corrent, en alguns moments, fent càlculs ràpids fins i tot ve al meu cap la possibilitat de fallar a l'última etapa com al 2011, però se que passi el que passi he de continuar, pedalant tot el que que pugui, ja que els últims kms seràn de baixada i el tram pla del canal. Passem la carretera de Prat de Compte a Horta i comença l'última pujada, vaig molt fet pols i no puc seguir el ritme de Liberto que ens ha atrapat i el d'Oriol, Ivan es queda amb mi i al menys no vaig sol, ens hem quedat els últims de la cursa però no m'importa, l'únic que vull es entrar dins del temps. Per fi arribem dalt, l'Oriol està assegut a una cadira esperant-nos, avituallo bé i durant la baixada del Montsagre em refaig, carretera fins al canal Xerta-Sénia i a roda d'Ivan fins al Terrapicó, allí passem Oriol i jo davant i ens diuen que disfrutem del moment, entrem a Tortosa per la via verda i tal com habia parlat amb l'Oriol, al mercat paro a posar-me la camiseta per entrar a meta.


He d'agraïr moltíssim a tots aquells que sempre feu que les coses siguin més fàcils, podría dir molts noms i seguríssim que me'n deixaria molts més. Als companys del triatló per tot el seguiment que vau fer de la cursa, als que estaveu allí físicament com als que preguntaveu per les xarxes socials, va ser brutal llegir TOTS els missatges. A Núria i Enric per estar a tot arreu preparant bidons i el que fes falta, tenint una taula parada amb menjar entre etapa i etapa i pels massatges i l'aplicació de PH-QUIROGEL per fer menys durs els primers kms de les etapes i facilitar la recuperació entre elles. A RENDIMENT-RACE pels bidons de sals i recuperador que ens van preparar la Núria i l'Enric. A l'Agustí LO CORRIOL per tot el que he après i em queda per aprendre amb ell i aconsellar-me sempre perfectament en l'elecció de material. Als voluntaris i organitzadors per preocupar-se de que estiguessim ben cuidats. A tots els que vam intentar ser Llops per ser una gent COLLONUDA, desde els que venieu a disputar-la fins als que en acabar en teniem molt més que suficient.


També m'agradaria aprofitar unes línies per demanar més implicació per part de les institucions per fer menys difícil l'organització d'una prova amb l'atractiu tant gran, tant per territori, per historia, com per misticisme com te La Cursa del Llop. No la deixeu perdre sius plau.

En definitiva i per l'entrenament que he portat enguany, objectiu més que aconseguit, sense una peça fonamental per a la nostra manada però aixó no vol dir que ens oblidem de tu. Pau no tinc cap dubte que algun dia seràs LLOP, és una assignatura que tens pendent. No se si tindre el privilegi de recollir una platera al teu costat o no, el que se segur és que d'una forma o altra vull estar allí per compartir aquesta experiència.


Cap comentari:

Publica un comentari