dilluns, 14 de juliol de 2014

TRIATLÓ PONT DE SUERT + CURSA DELS COCONS

Dissabte 5 de juliol tenia que ser la data marcada per acabar la temporada, però degut a la suspenció del Monegros Man 226 ens vam veure obligats a canviar de plans. Potser Roberto tenia raó de que no teniem el ritme per fer un olímpic però vam carregar pataquets i cap a Pont de Suert. Nomes pel paisatge ja val la pena anar cap amunt i si a sobre podem competir encara millor.

 Així que diumenge al matí desprès de deixar les sabatilles a la T2 i les coses de la bici i la bici a la T1 ens vam enfundar el neoprè i cap a l'aigua. 1500m de natació en aigua dolça a un embassament del Pirineu, sortida a peus de Roberto durant uns 30" i a disfrutar a la que vaig veure que el ritme era massa elevat per a mi. Un parell de traguets d'aigua més tard sortim de l'aigua i amb el cap més "pallà" que aquí pugem a la bici. Començo a pedalar al mateix moment que un altre triatleta amb el que a relleus anem passant gent fins que un parell de triatletes més s'enganxen a roda i es crea un grupet de 4.

 Continuem pujant en direcció a Erill la Vall on trovarem el punt de gir. Pujada molt rodadora fins a la rampeta final que ens permet anar tota l'estona amb la paella carregada i jugant amb els pinyons. A l'última rampeta el triatleta amb el que he anat tota l'estona i jo ens escapem del petit grupet i emprenem la baixada junts, enganxem a un altre corredor amb bona pota per rodar i a relleus anem els 3 fins a la T2.

Començo a correr a un ritme elevat pero sense tornar-me boig ja que vull intentar correr prou bé tot el 10000 i si em passo se que pot passar-me igual que a La Ràpita. el segment de cursa a peu consta de 4 voltes per un circuit de 2,5km que va desde la zona esportiva, passa per alguns carrers estrets de la població i per un passeig a banda i banda del riu sota l'hombra dels arbres que fan que correr sigui un plaer. ja desde la primera volta m'enganxo a una dona gran que s'ha enganxat a nosaltres al segment de bicicleta i em va marcant un bon ritmet quan als troçets de "llanito parriba" jo aniria un pelet més suau. Finalment al principi de l'última volta fa un canvi de ritme que no puc seguir i ja fins a meta donant-ho tot i disfrutant moltíssim d'aquest triatló, per a mi el més bonic que he corregut fins al moment.


El dinaret post cursa amb la familia de Roberto va acabar de donar-li el toc de diversió al cap de setmana. I que bo estaba tot, si no fos perquè vaig fartar com un animal hagues repetit encantadíssim.

I aquest dissabte aprofitant la proposta de Nuria, vam anar a correr la cursa dels Cocons, l'única cursa del circuit Terres de l'Ebre que es disputa en horari nocturn. La sortida era a les 21:30 així que els primers kms encara els vam fer de dia, a un ritme molt elevat sobretot al principi que en algun moment em va fer dubtar de si aquell era el ritme bo o petaria. 


Arribo al primer tram de sendera amb un lleuger aventatge respecte a Kiks, el meu màxim rival a les poques curses de muntanya que he corregut enguany (i això que som companys d'equip), però tant pronte tornem a entrar a la pista se'm posa al costat i em passa uns metrets fins que arribem a l'avituallament. Avituallem ràpid i continuem pujant per sendera ja, poc a poc es va fent fosc i tot el que puc correr ho corro, se que baixant és millor que jo així que si es vol enganxar al cul pujant que s'enganxi però no el deixare pujar comode.

Per fi es desenganxa i continuo pujant pero pensant que el tinc just darrere. Fem algun petit tram de baixada però no m'atrapa, finalment coronem i canvio piles a l'avituallament, ara amb més llum enfocant la sendera començo la baixada, tot el ràpid que puc però notant que en tot moment controlo on xafo. Tornem a pujar i encara no m'ha atrapat, pujadeta ràpida i donem a una pista que es farà llarguissima i amb algun tram curtet de sendera. Baixem prou alts de ritme i ens ajuntem el germà de l'Assis, un altre corredor i jo, i ja fins a meta practicament els 3 junts. Finalment vaig aturar el cronometre amb un temps de 2:34:52 i per fi guanyant a Kiks a una cursa de muntanya, però per damunt de tot disfrutant d'aquest esport i redescobrint el molt que m'agrada correr per muntanya i de nit, durant l'hivern ho faig per obligació com aquell que diu i potser no se valorar-ho prou.

Moltes gràcies a tots els voluntaris i organitzadors, a tots aquells que desde una banda o altra de corralito feu que tot aixó sigui possible, a Lo Corriol per estar allí fotent-me canya (ja t'arroplegare ja) i a l'equip de PH-Quirogel, que aquesta vegada degut a les ferides de la caiguda en btt del dimecres passat sols he pogut passar a saludar i no a gaudir de la recuperació.


Cap comentari:

Publica un comentari